Sense envasos no podríem viure, perquè són l’eina útil per a transportar, emmagatzemar, conservar, informar i vendre qualsevol producte. Quan ja s’ha fet servir l’envàs, es converteix en residu molest que impacta al medi ambient. Com es tracten els residus? Cada vegada són més importants les petites accions per fer front a la gestió de residus. Alguns Ajuntaments per exemple, organitzen el sistema de recollida porta a porta a on la ciutadania selecciona el tipus de residu que toca cada dia. Això millora la selecció respecte als contenidors en què encara hi ha molta barreja de materials.
N’hi ha prou? Els esforços que s’han anat fent fins ara, no són suficients per a complir els objectius que la Unió Europea té establerts. El 2029 s’ha d’arribar al 90% de recollida separada i així poder-los reutilitzar, reciclar o reduir l’impacte de la seva destrucció.
Com es pot avançar? S’ha mesurat quin és l’impacte?, el percentatge de recollida selectiva de les ampolles de plàstic de beguda és del 73,4% segons Ecoembes, l’entitat que organitza amb coordinació amb els Ajuntaments la gestió dels contenidors que fem servir. Ara bé, el Ministeri per a la Transició Ecològica ha fet servir nou mètode de càlcul incloent també les recollides privades o complementàries i la dada ha caigut radicalment al 42%. Possiblement hi ha algun biaix que podria millorar la dada, però ha saltat l’avís que estem molt lluny de l’objectiu.
Davant d’això, el món empresarial s’ha mogut per tal de buscar solucions que faci avançar de debò en la millora de recollida. A començaments de juliol s’ha constituït una associació empresarial: SDDR, Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn, amb l’objectiu de treballar de forma col·laborativa en aquest tema. Ja no es tracta de saber si anem tard o no, es tracta de posar fil a l’agulla per tal que les coses funcionin.
La idea és que quan es compri una beguda en un establiment, el consumidor pugui retornar l’envàs en qualsevol altre lloc. Ho podrà fer en qualsevol punt que estigui adherit o preparat per atendre el retorn i compensar al consumidor pel valor que s’estableixi. Per això es necessita un treball conjunt en la que els fabricants, les administracions, els establiments i els consumidors, estiguin d’acord en la manera que s’ha de recollir i el seu valor.
En tot el territori es fan servir 18.000 milions d’envasos cada any, dels quals molts estan a les mans dels més de 94 milions de turistes que ens visiten cada any. Aquests hauran de saber també que han de fer amb l’envàs una vegada consumit el producte. I no serà fàcil, ja que hi ha moltes i variades procedències i costums entre què ens visiten.
Tenim més de mig milió d’establiments de restauració (bars, restaurants) que juntament amb els petits supermercats estan directament implicats. I també les empreses de distribució organitzada. A on s’han de posar les màquines que recullin els envasos?, com s’organitzarà la devolució dels diners? A on es registraran els establiments? Com sabrà el consumidor si un envàs pot ser retornat o no?, com es finançarà el sistema? Encara hi ha moltes preguntes amb respostes obertes que demanen aquesta coordinació i lideratge organitzatiu.
Hi haurà moltes despeses (s’ha calculat que uns 600 milions d’euros) corresponents a l’estructura operativa, les campanyes de comunicació, el cost de compensació als distribuïdors pel treball que faran, ... Com es pagarà? Quan un consumidor compri un producte, el preu s’inclourà valor com a dipòsit i llavors si no es retornés l’envàs, aquests diners es quedarien en el sistema. A més, com que el residu serà de molta qualitat perquè s’evitarà que els envasos es barregin, també generaran ingressos necessaris per al finançament del sistema. També hi hauran ingressos marginals, com la publicitat. El que falti haurà de ser amb aportacions addicionals dels fabricants que envases.
La reducció de l’impacte dels residus demana esforços a tothom. Som-hi!