Arribem a finals d’any i la veritat, entre tants informes de les principals cases d’anàlisi i bancs, no sabem on invertir els calés. Algú hauria d’explicar alguna vegada que la pressa i la cobdícia que tenim els éssers humans a l’hora de plantejar el futur de les nostres inversions en els mercats financers, ens fa cometre errors que no estan basats en l’objectivitat, que hauria de prevaldre en totes les nostres decisions.
Mentre Wall Street s’obsessiona amb els tipus d’interès, les eleccions i les notícies, hi ha una veritat fonamental que la majoria oblida: l’únic que explica la trajectòria de la borsa a llarg termini és l’evolució del Benefici per Acció (BPA).
El preu i els beneficis són un matrimoni inevitable. Quan se separen massa, s’acaben retrobant... i la correcció pot ser brutal o ser una oportunitat històrica.
A curt termini, l’eufòria o el pànic dirigeixen els preus. Però, a la llarga, el mercat és una màquina de descompte de beneficis futurs. Si els beneficis no creixen, la cotització no se sosté. “A 10 anys vista, el mercat no premia històries, premia beneficis”.
Per entendre la dicotomia entre l’eufòria actual (tecnologia) i el pessimisme (energia), cal mirar enrere. La història demostra que la rotació és inevitable i el lideratge sectorial no és permanent.
Si veiéssim un gràfic de rendiment sectorial acumulat des del 1990, veuríem que l’energia va ser el gran endarrerit dels 90, només per convertir-se en el dominador dels anys 2000. La tecnologia, líder als 90, va patir una dècada perduda.
Conclusió: cap sector no domina dues dècades seguides indefinidament. Apostar només pel momentum actual (tecnologia) és assumir que aquesta vegada serà diferent. La història ensenya que la diversificació entre el creixement i el valor és l’única estratègia que protegeix la cartera a totes les rotacions del cicle econòmic.
