Davant les perspectives del nou any, comparteixo algunes idees sobre el comportament dels inversors, que hem après a base d’errors, passant de l’atracció per les accions molt barates de negocis no brillants, defensats per Benjamin Graham, a valorar molt més les accions de negocis d’alta qualitat a preus raonables com pregonen Charlie Munger i Warren Buffett. Aquest últim fa una clara distinció entre negocis dolents, bons i meravellosos segons el retorn sobre el capital invertit (ROIC) i la capacitat de créixer per generar interès compost.
En els negocis dolents el creixement acaba destruint valor, ja que necessiten constants injeccions de capital, amb retorns baixos o insuficients. Són companyies intensives sense poder de fixació de preus, amb creixement de vendes però sense translació a la creació de valor o beneficis. El ROIC és molt més baix que el cost del capital, i alguns exemples històrics són empreses tèxtils o aerolínies.
El negoci bo correspon a la majoria de les empreses dels índexs borsaris. Són sòlides, competitives, amb retorn o beneficis raonables, però per créixer han de reinvertir gran part dels seus beneficis, limitant així el creixement. Són inversions acceptables comprades en moments excepcionalment baixos: el seu creixement tendeix a la mitjana del mercat a llarg termini. Alguns exemples són els ferrocarrils, les elèctriques o les asseguradores.
El negoci meravellós és el que té el temps sempre a favor. Creix de forma molt rendible, generant abundant caixa amb molt poc increment de capital, perquè tenen un ROIC molt alt i un gran poder de fixació de preus, ja que dominen en el seu mercat. Són capaces de generar valor per sobre de la inflació i un interès compost pels accionistes o inversors durant dècades. Alguns exemples els tenim en les tecnològiques, de consum o de serveis.
Per reduir els errors d’inversió és convenient centrar-se en la inversió prioritària en les empreses meravelloses, que n’hi ha a tots els sectors. Comprades a preus raonables poden generar rendibilitats altes durant llargs períodes, si l’inversor és pacient per deixar que treballin, i no busca el benefici a curt termini.
