Què suposa per a vostè el Reconeixement a la Personalitat de la Cecot? Que una organització empresarial ens reconegui vol dir que, en el món dels empresaris, valoren la nostra feina. Dins del nostre projecte, el concepte de reconèixer és fonamental: reconèixer-se un mateix i reconèixer els altres. Aquest reconeixement no és només per a mi, sinó per a tot el col·lectiu que represento.
Com va néixer la idea de crear La Fageda? Jo venia del món de la psiquiatria convencional dels anys setanta, quan els hospitals psiquiàtrics eren llocs de reclusió més que de cura. Em vaig especialitzar en laborteràpia i vaig veure que aquelles persones no necessitaven fer manualitats, sinó un treball real.
S’imaginava que el projecte arribaria tan lluny? No. Sabíem que havíem de sortir del manicomi i crear un projecte empresarial, però no teníem experiència ni diners ni pla. Estem fent el que estem fent perquè ha sortit al llarg dels anys, no perquè ho tinguéssim planificat.
Com s’ha construït La Fageda? A base d’assaig i error. Ens hem equivocat moltes vegades, però sempre hem rectificat i buscat alternatives, sabent que no hi havia camí de tornada. Com qualsevol emprenedor, hem fracassat i ens hem tornat a aixecar.
Què és avui La Fageda, més de quaranta anys després? L’esperit és el mateix que el primer dia: crear activitats empresarials que permetin a persones d’uns col·lectius tenir un lloc de treball com qualsevol altre. Fem iogurts, melmelades, gelats, jardineria, tenim una granja de vaques... però tot això són mitjans per a un fi. La finalitat que tenim avui la teníem el primer dia. El que ha canviat són els mitjans. Ara tenim mitjans més importants. Competim amb grans multinacionals, i això també és un reconeixement. La millor teràpia que podem rebre les persones que estem allà dins és la nostra marca i l’èxit comercial: saber que fem bons productes que la gent compra i aprecia és un reconeixement.
Diu sovint que “el treball amb sentit és una eina transformadora”. Què vol dir exactament? Un treball té sentit quan compleix tres condicions. Primer, que sigui remunerat i permeti guanyar-se la vida. Segon, que permeti desenvolupar les capacitats d’un mateix —tothom serveix per a alguna cosa, però no tothom per a la mateixa. I tercer, que permeti sentir-se part d’un col·lectiu amb una finalitat compartida. Quan això passa, un s’aixeca dilluns amb ganes d’anar a treballar. El treball amb sentit ens ajuda a superar la tendència natural a l’egoisme, perquè sols no fem res: només en equip podem aconseguir resultats.
La Fageda és avui un referent de l’economia social a Catalunya, i la seva marca és coneguda per milions de consumidors. Quin aspecte del projecte el fa sentir més orgullós? Més que orgull, els sentiments són uns altres. Primer de tot, sento sorpresa. És sorprenent que aquella decisió presa fa 43 anys al manicomi s’hagi convertit en el que és avui. Després, d’agraïment, perquè no tot ha estat fruit del nostre esforç: hi ha hagut condicionants favorables. I finalment, de satisfacció, perquè aquest projecte ha transformat la vida de moltes persones i famílies. No només de persones amb dificultats, sinó també de totes les que hi han treballat, que han sentit que la seva feina tenia sentit.
Quins reptes té una empresa social consolidada que competeix al mercat amb grans marques? L’objectiu és perdurar. Més de 500 persones formen part del projecte, i demà en seran d’altres que també el necessitaran. No volem ser grans, sinó bons. A vegades, créixer i ser bons van en direccions contràries. El nostre objectiu és mantenir-nos fidels a la nostra missió sense créixer de manera desmesurada.
Com aconsegueixen equilibrar viabilitat econòmica i missió social? Parlem de dues cadenes entrellaçades: la cadena de valor, que és la dimensió econòmica, i la cadena de sentit, que és la finalitat del projecte. L’èxit és mantenir-les en equilibri. Necessitem resultats econòmics per existir, però la nostra finalitat és generar llocs de treball amb sentit. L’èxit d’una empresa no es reflecteix només en el compte de resultats, sinó en la felicitat de les persones que hi treballen.
Quin paper juga la cultura d’empresa en aquest equilibri? És fonamental. Totes les empreses tenen una cultura, explícita o no, que és la qualitat de les relacions entre les persones. Sempre dic que, com deia Anna Karènina, totes les famílies felices s’assemblen; les infelices, cadascuna ho és a la seva manera. Amb les empreses passa igual: les que funcionen bé s’assemblen. A La Fageda cuidem molt aquesta cultura basada en el respecte i la col·laboració.
Què creu que poden aprendre les empreses convencionals d’un projecte com La Fageda? Que les empreses, en realitat, no existeixen: el que existeixen són grups humans que treballen plegats per assolir uns objectius. Quan totes les persones, des de la base fins a la direcció, són conscients que formen part d’un equip, les organitzacions funcionen millor. Assoleixen els seus objectius amb més facilitat, perquè la força està en el conjunt, no en l’individu.
