El talent femení té un pes creixent en la innovació empresarial, però continua trobant més dificultats per convertir idees en projectes consolidats. Aquesta és una de les principals conclusions de la sessió “Dones líders en innovació: com transformar idees en avantatge competitiu”, que, organitzada pel Rotary Club de Terrassa i el Fòrum Cecot, va analitzar el paper de les dones en el lideratge i la transformació empresarial i els obstacles que encara persisteixen.
Segons dades exposades per la consultora de la Cecot Ivet Riera, només el 37% dels autònoms a Catalunya són dones, malgrat que la voluntat d’emprendre és cada cop més similar entre gèneres. Actualment, el 43,5% de les posicions directives ja estan ocupades per dones, un increment significatiu respecte a dècades anteriors. Ara bé, pel que fa al personal investigador, les dones representen el 41%, però només el 24% de les patents.
Factors econòmics, socials i culturals continuen condicionant l’accés de les dones a l’emprenedoria o les posicions de direcció: des de la percepció del lideratge —on una dona exigent pot ser qualificada de perepunyetes mentre que en un home es veu com a determinació— fins a les dinàmiques de selecció o finançament. En l’àmbit de la inversió, per exemple, “tot i liderar el projecte, moltes vegades les preguntes es dirigeixen al soci home”, va destacar la també consultora de la Cecot Ivet Gallego, que va assenyalar que les empreses liderades per dones tenen més dificultats per accedir al finançament.
La jornada també va posar de manifest la manca de referents femenins en sectors tecnològics o la insuficient informació sobre itineraris professionals en aquests àmbits. “Als llibres de text pràcticament no hi ha dones inventores o empresàries”, va lamentar la professora de la UPC Núria Salán. “Jo no sabia què feia un enginyer”, va seguir Alba Badia, enginyera de vendes a Pangea Propulsion i Dona TIC Revelació 2023, que va defensar, en un món encara masculinitzat com el seu, “quan et donen l’oportunitat, demostrar que en saps tant com ells”.
D’altra banda, es van evidenciar limitacions internes. Diverses participants van coincidir a assenyalar que moltes dones es posen més pressió a si mateixes, eviten assumir riscos fins no tenir-ho tot controlat i pateixen més sovint l’anomenat “síndrome de l’impostor”. “Encara sembla que no tenim marge per equivocar-nos”, va lamentar Sònia Caballero, fundadora i CEO de Venture Together.
Més enllà d’abordar les dificultats amb què es troben, les referents participants en la taula rodona van exposar també la seva visió sobre la innovació i el lideratge. Badia va remarcar la importància de combinar coneixement tècnic, capacitat de convèncer i connexió amb el mercat per fer viable la innovació. Mentrestant, Júlia Garcia, responsable de l’Àrea d’Economia Circular i Descarbonització de Leitat, va defensar que la innovació neix del talent intern i va assenyalar que “el líder és qui inspira, orienta els recursos i decideix en quin moment cal apostar per una línia o una altra”, tot subratllant la necessitat de combinar innovació planificada amb la que sorgeix de manera sobrevinguda.
“La innovació amb perfil femení és més pausada però més sòlida i perdurable”, va afirmar, per la seva banda, Salán, que també va reivindicar l’enginy com a base de qualsevol avenç: “Innovar és resoldre problemes, i això les dones ho han fet sempre, encara que no se’ls hagi reconegut”.
Des de l’àmbit sanitari, Laura Buguñá, directora d’Innovació en Salut i Atenció Sanitària de MútuaTerrassa, va subratllar el valor de la diversitat: “Com més diversa és la mirada, millor es detecten necessitats”.
En aquest sentit, les ponents van ressaltar que les dones tendeixen a impulsar projectes amb una visió a llarg termini i més atenció a l’impacte social. També es va valorar la seva capacitat comunicativa, la visió transformadora i l’orientació ètica.
Malgrat les dificultats, el missatge final de la jornada va ser moderadament optimista. Les ponents van coincidir que s’ha avançat en els darrers anys, però que encara queda recorregut per assolir una igualtat real d’oportunitats.
