La mesura més utilitzada per avaluar el nivell de deute públic d’un país és la comparació de la importació del deute públic amb el PIB del país. L’augment del deute públic respecte al PIB ha estat una constant, especialment després de l’esclat de la Gran Crisi Financera per la fallida de Lehman. Nivells de deute públic que semblaven insostenibles fa dues dècades han esdevingut la norma. Abunden les anàlisis que treuen importància al nivell de deute públic dels països occidentals, encara que superin el 100% del PIB, posant com a referència l’evolució del deute públic del Japó, que supera el 250% del PIB. El 2010 va superar per primera vegada la barrera del 200% de deute sobre el PIB i, tot i això, des de llavors no ha passat cap accident. Aleshores, per què preocupar-se per assolir un deute sobre PIB del 120% als Estats Units?
En primer lloc, encara que no hagi passat un accident fins ara, el risc que en passi un augmenta segons va incrementant-se el nivell de deute. En segon lloc, l’economia japonesa té unes característiques molt peculiars, fins i tot en alguns punts oposades a les de l’economia nord-americana. El Japó és un país que estalvia cada any. Té superàvit permanent per compte corrent. Això inclou la balança comercial, la balança per serveis i els ingressos per inversions a l’estranger menys els pagaments a inversors estrangers.
La situació dels EUA és just l’oposada. Té un dèficit per compte corrent crònic, motivat principalment pel seu elevat dèficit comercial. El Japó té més actius a l’estranger que els actius que els estrangers tenen al país asiàtic. De fet, el Japó és un dels principals creditors del món amb una posició neta inversora entre 3,5 bilions i 4 bilions de dòlars. Novament, la situació dels Estats Units és l’oposada. Els estrangers tenen molts més actius als EUA que els nord-americans a la resta del món. De fet, els EUA és el principal deutor del món, amb una posició neta negativa propera als 18 bilions de dòlars. Els EUA no es poden mirar al mirall del Japó per despreocupar-se del seu nivell de deute. És més, una pertorbació del mercat del deute públic japonès pot tenir un efecte immediat al mercat de deute nord-americà per repatriació de capitals japonesos. El Japó té un problema amb el seu deute públic. Els EUA i la immensa majoria dels països occidentals, també. Res que sigui insostenible no pot perdurar indefinidament.
