La Cecot i l’Autcat (Organització d’Autònoms de Catalunya) rebutgen la proposta del ministeri de Treball d’ampliar els permisos laborals per defunció i per cures pal·liatives, acordada amb CCOO i UGT, en considerar que s’ha tornat a deixar al marge el diàleg social real i la realitat del teixit productiu. Ambdues entitats coincideixen a valorar positivament l’avenç en drets socials, però alerten que la forma i el contingut de la iniciativa generen impactes econòmics i organitzatius difícils d’assumir.
La proposta ministerial preveu ampliar fins a 10 dies laborables el permís per defunció i crear nous permisos de fins a 15 dies per a cures pal·liatives, així com un dia per a l’acompanyament en processos d’eutanàsia. Segons la Cecot, aquesta ampliació reprodueix una dinàmica ja coneguda: decisions acordades només amb les organitzacions sindicals que traslladen a les empreses el cost de polítiques públiques de cures.
“El teixit de pimes necessita mesures viables; la reorganització, els costos i la cobertura d’absències no poden recaure, una altra vegada, només en l’empresa”, assenyala el president de la Cecot, Xavier Panés. L’entitat recorda que la major part del teixit productiu està format per petites i mitjanes empreses, amb menys capacitat per absorbir absències i increments de costos.
Un altre dels punts que posa sobre la taula la Cecot és la possible invasió de l’espai de la negociació col·lectiva. La patronal defensa que els permisos laborals han estat tradicionalment regulats en els convenis, i una regulació general pot desplaçar una de les matèries clau del diàleg entre sindicats i organitzacions empresarials. A això hi afegeix la preocupació per la seguretat jurídica, amb conceptes poc definits que podrien derivar en interpretacions contradictòries–sostenen– i conflictes en el moment de l’aplicació.
Des de la perspectiva del treball autònom, l’Autcat alerta que la mesura ignora la realitat específica dels autònoms i de les microempreses. “La realitat quotidiana de molts autònoms és de vulnerabilitat: increments sostinguts de costos, poc coixí financer i equips molt petits. Traslladar-los l’assumpció d’aquestes polítiques de cures, sense compensacions, és tensionar encara més un model que ja treballa al límit”, afirma la seva presidenta, Marta Sánchez Ugart.
L’organització d’autònoms defensa que, si es tracta d’una política pública de cures, hauria de ser l’Administració qui n’assumís el cost i facilités eines de gestió, especialment per a microempreses i autònoms ocupadors. També reclama que la regulació es debati en un marc de diàleg social tripartit que incorpori des del primer moment la mirada del treball autònom.
Tot i les crítiques, tant la Cecot com l’Autcat insisteixen que no qüestionen l’objectiu social de la mesura. Reclamen, però, una memòria d’impacte realista i una negociació amb tots els actors implicats perquè els nous drets es puguin aplicar de manera efectiva sense comprometre la viabilitat de pimes, microempreses i autònoms.
