Quan va obrir el primer supermercat a Manlleu el 1974, imaginava que Bon Preu arribaria fins aquí? És impossible que quan comences posant una botiga puguis pensar que la cosa acabarà on som ara. La posició en aquells moments era: farem el màxim que podrem, ho farem tan bé com podrem i mirarem de fer l’empresa més gran i millor possible. Però mai hauríem pensat que podíem arribar on hem arribat.
Quines decisions han estat clau per arribar fins aquí? La primera és tenir un bon equip de gent molt qualificada i molt compromesa, perquè això seria impossible sense aquest equip. Després hi ha d’haver un cert estil empresarial i decisions estratègiques. En el nostre cas, el model comercial: màxima varietat, atenció al client, producte fresc i competitivitat en preus. També ha estat molt important reinvertir els resultats. Des del primer moment, hem reinvertit tots els beneficis. Això permet créixer molt més ràpid.
Bon Preu ha apostat per créixer a Catalunya. Es plantegen sortir fora? Sí, ens ho hem plantejat. Estem estudiant alguna operació corporativa, però hauria d’encaixar amb el nostre model. Necessitem botigues grans, còmodes i moltes vegades amb aparcament i costa de trobar.
Parla de comprar algun grup que ja tingui implantació fora? Sí. Ja fa temps que estem estudiant operacions d’aquest tipus. El que no farem serà posar una botiga a Madrid o a Bilbao. Si sortim, voldríem sortir amb una compra d’algun grup de botigues que ens permetés una implantació més ràpida i més consistent.
I a Catalunya, quin és el full de ruta? Aquest any facturarem 2.800 milions i podríem doblar tranquil·lament. El nostre departament d’expansió té comprats o en fase molt avançada entre 15 i 20 locals. A Barcelona podríem doblar perfectament. A Terrassa podríem doblar. Al Maresme tenim molt poques posicions i al Segrià també podem augmentar. A Tarragona també. A Catalunya, amb el nostre model comercial, tenim moltíssima feina per fer. Si no anem més de pressa és fonamentalment perquè la lentitud de l’administració ens impedeix obrir més de pressa.
Per què han entrat també en els carburants i l’energia? Atenem més d’un milió de llars de Catalunya cada setmana fent la compra. Una part molt important d’aquestes llars també compra carburant. Si els nostres clients ens reconeixen com una empresa seriosa, que és competitiva i que els aporta valor, això que ens hem guanyat en alimentació ens va semblar que també ens ho podíem guanyar en carburants. Ara tenim més de 70 benzineres, totes al costat d’un Esclat o Bon Preu. Ens van molt bé, n’hem après, el client està molt content. Amb l’energia tenim ja més de 60.000 clients.
Es plantegen entrar en més negocis? En aquests moments, no. Tenim molta feina a fer amb energia elèctrica, alimentació i carburants. Són tres negocis que ens permeten créixer i estem centrats en això.
Quin és avui el principal repte del grup? Mantenir-nos molt a prop del ciutadà. Hem de saber què vol, quins canvis hi ha en el seu comportament i quines tendències hi ha. Per exemple, les llars que hi ha a Catalunya cada vegada són de menys persones. Si abans eren de cinc o sis persones i ara són d’una o dues, hem de proposar formats adequats. Un altre repte és tenir bons professionals. Per això tenim quatre escoles de formació.
La compra en línia ha avançat molt. Com serà el supermercat d’aquí a deu anys? Encara creixem més en xarxa que en botigues físiques, però abans hi havia creixements del 50% i ara són més moderats, d’un 15%. En botigues físiques creixem un 8 o un 10%. Si ho extrapolem, la meva impressió és que l’“online” en el món de l’alimentació no superarà el 20% de les vendes totals. A més, el client que ens compra “online” també ens compra “offline”. Va a les botigues i, si un dia no li va bé o ha de fer una compra important, ens demana “online”. Hi haurà poquíssima gent que sigui client només “online”.
Què ha canviat més en la manera de fer empresa des que va començar? Ara tenim molta informació, podem prendre decisions amb una informació fantàstica i la tenim al dia. També ha millorat extraordinàriament la qualitat dels directius i dels professionals. A les nostres empreses hi ha gestors, gerents, enginyers i tècnics d’un altíssim nivell. I el nivell d’especialització de l’empresa catalana ha evolucionat molt positivament. Ara ens comparem perfectament amb les millors empreses europees en tots els sectors.
En canvi, la figura de l’empresari ha perdut prestigi? Si volem tenir un país de qualitat, hem de tenir bones empreses. Seria bo prestigiar la gent que s’arrisca, que inverteix, que hi posa el coll. És una clara situació a millorar.
Què necessita Catalunya perquè empreses com Bon Preu puguin continuar creixent? Si el sector públic no millora la seva eficiència, estem perduts. Triguem massa temps a tirar endavant una inversió, tot són problemes. Però no és només una qüestió de l’administració. També és una qüestió de la societat. Hem de recuperar els valors que han fet grans aquest país: el treball, l’esforç, l’estudi, l’exigència personal i fer les coses bé.
