Les empreses ja no només competeixen per aparèixer entre els primers resultats de Google. Amb l'expansió de la intel·ligència artificial, també busquen que eines com ChatGPT o Gemini les identifiquin i recomanin quan els usuaris hi fan consultes. Aquest canvi, el pas del SEO (optimització per als motors de cerca) al GEO (optimització per als motors generatius), està obligant les companyies a replantejar les seves estratègies de màrqueting digital. Una transformació que l'empresa terrassenca Sensofar ja ha començat a incorporar.
La responsable de màrqueting de la companyia, Txell Estany, ha explicat aquesta evolució en una taula rodona organitzada pel Club de Màrqueting i Vendes de la Cecot, juntament amb Xavier Solé, del departament comercial d'Otso Sport, i moderada per Sandra Arcos, assessora en gestió de negocis digitals i especialista en IA.
Sensofar, especialitzada en metrologia òptica, fa anys que treballa el posicionament als cercadors com un dels pilars del seu pla de màrqueting. L'empresa competeix en un mercat dominat per grans multinacionals, amb una capacitat pressupostària molt superior. Per diferenciar-se, ha apostat per divulgar el coneixement i generar continguts de valor al voltant de la seva activitat. "No podem competir en pressupost, però sí en ensenyar i aportar molts coneixements", ha assenyalat Estany.
Ara, la companyia ha renovat la seva pàgina web amb una doble mirada: facilitar la navegació als clients i estructurar els continguts perquè també els puguin interpretar els sistemes d'intel·ligència artificial. "És la mateixa web, però per mi hi ha dues capes diferents", ha explicat Estany. El canvi també afecta la manera de treballar els continguts: si abans el protagonisme era de les paraules clau, ara cal relacionar semànticament la informació de diferents apartats perquè les eines d'IA entenguin millor què ofereix l'empresa.
En aquest sentit, Arcos ha coincidit a detallar que si el SEO tradicional treballava sobretot les paraules clau que els usuaris introduïen als cercadors, el GEO té en compte les preguntes i instruccions més elaborades —els prompts— que es formulen als assistents d'IA. També tenen pes l'autoritat –que arreplega la confiança, traçabilitat, les transaccions comercials que hiagi a la web...–, la popularitat i la reputació de la marca. Ara bé, hi ha més de 250 criteris que es tenen en compte i "és imposisble tenir-los tots treballats a la perfecció, s'ha de prioritzar", ha dit l'experta.
Menys costos i més automatització
Otso Sport, marca esportiva nascuda el 2019 a Andorra, ha començat més recentment el procés. La companyia prepara una nova web, prevista per al gener, en què incorporarà imatges de productes amb models generats per intel·ligència artificial, en substitució de les sessions fotogràfiques tradicionals. Segons Xavier Solé, això permet reduir tant el pressupost com les hores de producció. "El pressupost ha sigut molt més baix i també l'estrès és molt menor, perquè ja està tot automatitzat", ha explicat.
La digitalització, però, no implica renunciar al contacte directe. Otso Sport continua apostant per la presència en esdeveniments esportius i el contacte amb distribuïdors i consumidors. Una presència que contribueix a donar a conèixer la marca i que, segons Solé, també es tradueix en més activitat a Internet. "La gent ens coneix més, ens veu més i alhora ens busca més", ha apuntat.
En aquesta mateixa línia, Estany ha defensat que la tecnologia no pot substituir la confiança en la relació comercial, especialment quan es tracta d'equipaments científics d'alt valor econòmic i complexitat tècnica. "Has de crear aquesta relació amb el client, aquesta confiança", ha remarcat.