Leitat celebra 120 anys de recerca i coneixement al servei de la indústria: de referent tèxtil a palanca tecnològica global

Leitat està d’enhorabona. Enguany celebra el seu 120è aniversari, una commemoració que porta el lema “De l’estufa a l’avantguarda” i el punt de partida de la qual es va donar aquest dimarts amb una gran festa al Vapor de Prodis que va combinar memòria històrica, reivindicació del present i ambició de futur. 

L'acte tenia lloc 120 anys i dos dies després que es firmés l’acta de constitució del que avui coneixem com a Leitat però que aleshores es va anomenar Acondicionamiento Tarrasense. Va ser el primer condicionament públic de matèries tèxtils a l’estat espanyol, impulsat per un grup d'empresaris egarencs que potser sense ser-ne conscients ja el 1906 van dur a terme un primer acte de transferència tecnològica quan van trobar la forma adequada de determinar el pes real de la llana usant estufes de dessecassió i així garantir transaccions justes, duent el mètode científic a la realitat del mercat.

La celebració, que va reunir prop de 250 assistents, entre representants institucionals, del sistema de coneixement i de l’ecosistema industrial i tecnològic, va posar en valor els origens del centre, amb "aquells empresaris que van tenir la iniciativa i la il·lusió de creure que la innovació podria ajudar les seves empreses", va destacar l'actual president de Leitat, Ramon Pastor. Però també es va subratllar la seva capacitat de reinvenció després de la crisi del tèxtil, quan va saber anticipar el canvi de paradigma per acabar passant, amb el pas del temps “d’allò tangible a allò intangible, d’allò analògic a allò digital i d’allò lineal a allò circular”, va reconèixer el president del Parlament, Josep Rull.

Un ecosistema que multiplica

La referència als orígens industrials de Terrassa va ser recurrent. El mateix Rull va recordar altres institucions com l'Institut Industrial, la Cambra, la Mútua o la Caixa, i en l'actualitat, la UPC, assegurant que "Leitat no va néixer ni ha excel·lit a Terrassa per atzar còsmic sinó per aquest ecosistema que és absolutament poderós".

La tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica i Educació, Meritxell Lluís, també va mencionar diverses entitats i va posar en valor el texit econòmic i social de Terrassa, alhora que va assegurar que "Leitat s'ha posicionat com un instrument d'innovació, de col·laboració, d'exploració de futurs possibles, de recerca i atracció de talent i d'esperit de ciutat i de país".

"Terrassa ha sigut motor econòmic a Catalunya i ho ha de continuar sent. El seu impacte no seria el mateix sense Leitat", va assegurar el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que va destacar la "capacitat d'innovar" del centre tecnològic egarenc, una capacitat que es va mostrar convençut que "anirà cada vegada sent més exponencial". Sàmper va recordar que vivim en "un món que està canviant moltíssim", va mencionar la digitalització, la transició energètica, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic i els canvis geopolític que fan requerir el màxim d'autonomia possible i va assegurar que "en aquest camí Leitat ha de tenir un paper imprescindible". El titular de la cartera d'Empresa, de fet, va posar l’accent en la competitivitat industrial i la necessitat d'accelerar la transferència tecnològica per enfortir el teixit productiu.

Testimonis empresarials, recerca i transferència

Més enllà dels parlaments més protocolaris, en l'acte de dimarts també hi va haver espai per a algunes de les empreses amb qui ha treballat i treballa Leitat. Els testimonis van explicar, a través de vídeos, com el centre tecnològic ha actuat sovint com a soci estratègic més que no pas com a simple proveïdor de serveis, ajudant a validar productes, superar barreres reguladores i accedir a finançament europeu. En un entorn de transformació accelerada —digitalització, sostenibilitat, economia circular—, Leitat esdevé, doncs, una palanca per reduir riscos i guanyar competitivitat, van estar d'acord.

En aquest sentit, els vídeos projectats durant l’acte van sintetitzar unes últimes dues dècades d’activitat intensa: els últims 20 anys, Leitat ha col·laborat amb més de 7.500 empreses i ha participat en més de 1200 projectes competitius (dels quals més de 380 europeus i més de 880 d’àmbit estatal). Durant aquest període  el centre tecnològic ha desenvolupat més de 5.200 projectes de R+D, més de 275.000 assajos i més de 11.000 certificacions. Només el 2025, Leitat ha col·laborat amb més de 600 empreses.

La celebració al Vapor de Prodis va incloure també una taula rodona que va reunir representants de diversos centres de recerca catalans, que van coincidir a assenyalar tres grans reptes: estabilitat de finançament, agilitat administrativa i major connexió amb la indústria. Els ponents van destacar que el model català ha estat exitós gràcies a la continuïtat de les polítiques científiques durant més de dues dècades, però van advertir que el context europeu és cada cop més competitiu. També es va remarcar la necessitat de reforçar la transferència tecnològica, no només com a servei a l’empresa sinó com a estratègia de país. En aquest sentit, Leitat va ser citada com a exemple de centre capaç d’actuar de pont entre universitat, recerca aplicada i mercat, integrant coneixement científic, validació tecnològica i certificació industrial.

Des del propi Leitat, el seu president, Ramon Pastor, va ressaltar que es tracta del centre tecnològic més antic d'Europa, va agraïr i reconèixer la tasac de totes les persones que hi han treballar, clients, proveïdors i col·laboradors, i va reivindicar tant la importància de "la col·laboració entre entitats de l'ecosistema –empreses, administració pública, universitats, centres de recerca i tecnològics– per crear valor" com el paper de Leitat i dels centres tecnològics davant del repte col·lectiu de millorar el PIB per càpita. "Leitat hi contribueix ajudant a les empreses a ser més productives, més competitives, via innovació tecnològica,  invertint en tecnologies de futur que van des dels nous materials a teràpies avançades, passant per la fabricació additiva, i acabant, si voleu, amb l'investigació, per exemple, de noves fonts d'energies alternatives", va subratllar.

El missatge final va ser inequívocament optimista. “Tinguem confiança en nosaltres mateixos. Nosaltres som el país de Leitat i quan un país és capaç de proveir-se amb ell mateix d'eines tan extraordinàriament poderoses pot aspirar a tot. Tenim una base científica i de coneixement molt sòlida, tenim un sistema universitari de primeríssim nivell, tenim Leitats, tenim un teixit empresarial també extraordinàriament vigorós. Què ens cal? Propòsit, ambició. La mateixa ambició que tenia Leitat quan va ser concebuda aquell any 1906”, va concloure el president del Parlament, en una apel·lació que sintetitza l’esperit de l’acte.