El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dimecres la nova Llei de Cambres de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació, una norma que les 13 cambres catalanes reclamaven des de feia més d’una dècada i que actualitza el marc català vigent des del 2002. El text adapta la normativa catalana a la llei bàsica estatal de cambres del 2014, reforça el paper d’aquestes corporacions com a òrgans de representació i consulta del teixit empresarial i ordena el seu sistema de finançament.
El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs, considera que l’aprovació posa fi a un procés llarg i complex, que ha estat marcat per canvis polítics i negociacions amb les administracions, les patronals i les diferents cambres. "No ha sigut un projecte fàcil", assenyala en declaracions a aquest Diari. Talamàs recorda que quan va entrar a la Cambra, el 2019, ja s’havia començat a treballar en la nova norma. "Al final ho hem aconseguit", apunta.
Per al president de la Cambra de Terrassa, un dels principals efectes de la llei és el reconeixement del paper que les cambres ja desenvolupen. "La llei ens reconeix la representació, les competències i, per tant, estem contents", afirma. Alhora, considera que la norma no implica per si mateixa un canvi radical en l’activitat de les corporacions. "No és que nosaltres ara fem un salt qualitatiu, sinó que l’únic que reconeix la llei és el que cada dia estem fent", assenyala. De totes maneres, Talamàs considera que aquest reconeixement els aporta "estabilitat" i que és "important per un cert finançament de les cambres a futur".
Un dels canvis aspectes destacables de la llei és precisament l’ordenació del finançament de les cambres. La norma preveu recursos públics procedents dels pressupostos de la Generalitat i d’altres instruments com convenis o l’assignació de funcions, mentre que la part privada provindrà de l’activitat de les pròpies institucions, com la prestació de serveis o la gestió del patrimoni.
En aquest àmbit, les cambres destaquen en un comunicat emès pel Consell General que la llei "millora l’actual model de finançament" de les seves funcions públiques i institucionals. Govern i cambres hauran de signar, en un termini de sis mesos des de l’entrada en vigor de la norma, un conveni pluriennal de tres anys. La Generalitat haurà de preveure una partida específica amb una implantació progressiva de 3 milions d’euros el primer any, 5 milions el segon i 7 milions el tercer, d’acord amb el que estableix el nou marc.
- Ramon Talamàs i altres presidents de les 13 cambres catalanes aplaudeixen l`aprovació de la llei
- ACN
La nova llei incorpora també els plans camerals, que han de servir per coordinar la col·laboració entre les cambres i les administracions. A través d’aquests plans es podran identificar les necessitats prioritàries de cada territori, plantejar objectius de desenvolupament econòmic i proposar actuacions concretes, que es negociaran posteriorment amb les administracions i els seus mecanismes de finançament.
El text reforça, així mateix, la participació de les cambres en àmbits com els estudis econòmics, les enquestes empresarials, la promoció econòmica i la formació professional. També regula la seva presència en organismes de les administracions públiques quan hi calgui garantir la representació dels interessos generals de l’economia.
Composició dels plens
La norma actualitza també la composició dels plens camerals. Almenys dos terços dels vocals hauran de ser escollits per sufragi, mentre que es manté la possibilitat que les empreses de major aportació voluntària tinguin representació. Aquestes vocalies, conegudes com a "cadires de plata", ja estaven previstes en el model cameral anterior i han estat un dels punts de discrepància durant la tramitació de la nova llei.
Els Comuns i la CUP hi han votat en contra perquè consideren que vincula les aportacions econòmiques amb el pes institucional. El Consell de Garanties Estatutàries, però, va avalar el redactat el passat agost i va considerar que aquesta composició respon a una valoració "objectiva i raonable" de la diversitat del teixit empresarial.
La llei també regula el Consell General de les Cambres, que queda definit com un òrgan consultiu i de col·laboració amb la Generalitat i la resta d’institucions. El nou marc fixa les relacions entre aquest organisme i les cambres territorials, tant en matèria de governança com en el finançament dels projectes compartits.
Les cambres consideren que la norma reforça quatre grans àmbits de la seva activitat: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català. El text també incorpora obligacions de transparència i rendició de comptes sobre subvencions, convenis, contractació, polítiques d’igualtat i retribucions.
Per a Talamàs, però, el valor de les cambres no dependrà només del que estableixi la nova norma. "Les cambres ens hem d’abastar més amb l''auctoritas' que ens donen la nostra feina al dia a dia que amb l''auctoritas' que ens dona la llei", afirma. En aquest sentit, defensa que "és més important el prestigi que agafis tu amb l’actuació del dia a dia". Malgrat això, la seva valoració del text és positiva: "La llei és una llei bona. Estem contents".
L’aprovació culmina una tramitació que es va iniciar amb el consens de les 13 cambres a finals del 2024 i que va sumar el suport de les principals patronals i sindicats. La proposició de llei va ser registrada al Parlament el juliol del 2025 pels grups del PSC-Units, Junts, ERC i PPC i es va tramitar pel procediment d’urgència.
