Ja no podem parlar de divises refugi, sinó de divises més líquides i amb més seguretat jurídica. Podem apreciar-ho amb el deute dels EUA, on ha perdut el seu estatus històric de moneda refugi, juntament amb el poder adquisitiu que atorga. El refugi actualment se centra en l’or, que és allò per què s’ha substituït la compra de bons americans tradicionalment.
Podem veure com molts països estan adquirint or, perquè ja no hi ha un actiu de deute mundial que ens serveixi de reserva de valor.
El mateix passa amb el iuan, ja que el govern xinès intenta fer servir la seva capacitat per depreciar la moneda com a arma comercial també, però no de forma tan directa com ho han fet fins ara els EUA.
L’or continua tenint una tendència alcista i el seu moviment ens podria estar indicant que l’economia dels Estats Units ja no és gaire fiable. Mentre això sigui així, el que és normal a curt termini, és que veiem pujades en els preus dels bons, és a dir, baixades en la seva rendibilitat.
Alhora, els EUA continuen augmentant el seu deute i tot indica que la manera com aquest hagi de ser pagat, segurament és robant actius. A això obeeix el setge de Veneçuela, on intenten que hi hagi un cop d’estat, perquè els actius veneçolans passin a mans dels EUA.
Amb aquest moviment, el que es pretén aconseguir, és pagar el deute i alhora la possibilitat d’augmentar la sol·licitud de crèdit, intentant col·lateralitzar aquests actius. Un exemple similar que podem veure actualment, passa amb Europa, on estan expropiant la seva indústria.
