Terrassa presenta diferències rellevants pel que fa al nivell de vida dels seus veïns segons les diferents zones de la ciutat. L'índex socioeconòmic territorial (IST) –indicador que concentra les dades laborals, educatives, d'immigració i de renda en un sol valor– presenta una bretxa de més de 50 punts entre diverses àrees del municipi. De fet, l'agrupació censal –unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica– amb un IST més alt gairebé duplica la xifra de l'agrupació amb el nivell més baix.
Així es desprèn de les dades del 2023 publicades aquest dimecres per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que situa la zona Centre-Estació del Nord (delimitada a l'oest per la rambla d'Ègara, el sud pels carrers de la Rasa, Nou de Sant Pere i de la Creu Gran, a l'est pel parc de Vallparadís i al nord pel passeig del Vint-i-dos de Juliol) al capdavant de la llista, amb un índex de 121, i posiciona Ca n'Anglada just a l'altre extrem amb un valor de 64,5.
L'IST és un índex relatiu, sense unitats de mesura, amb un valor de referència per a Catalunya igual a 100. De les 25 agrupacions censals de Terrassa, 12 es col·loquen per sobre i les altres 13, per sota. L’indicador tendeix a la baixa a mesura que avancem del centre de la ciutat cap als afores, amb algunes excepcions.
Els dos extrems del rànquing
A la part alta de la taula, a més de l'àmbit Centre-Estació del Nord, trobem l'àrea Centre-Plaça Vella (delimitada a l'oest per la rambla d'Ègara, al sud per la carretera de Montcada, a l'est pel parc de Vallparadís i al nord pels carrers de la Rasa, Nou de Sant Pere i de la Creu Gran) amb un IST de 119,1, i Vallparadís-Antic Poble de Sant Pere (agrupació compresa per aquests dos barris), amb un 111,9.
Els veïns del Centre - Plaça Vella tenen una renda per persona més alta que els del Centre - Estació del Nord (22.855 euros versus 20.751) però els percentatges de població ocupada (73,2% vs. 74,6%), treballadors de baixa qualificació (4,8% vs. 4,3%), població amb estudis baixos (9,3% vs. 6,6%), joves sense estudis postobligatoris (11% vs. 9,8%) i població estrangera de països de renda baixa o mitjana (6,6% vs. 4,7%) són millors a Centre - Estació del Nord.
A l'altra banda, a la cua del rànquing, acompanyen Ca n'Anglada l'agrupació censal de Sant Llorenç (que incorpora aquest barri i el de la Font de l'Espardenyera, a més del polígon de Can Petit i les zones de Mossèn Homs i Can Bonvilar) amb un IST de 70,5, i Can Jofresa - Can Palet II - Guadalhorce - Xúquer, amb 78,3. En aquests tres àmbits de la ciutat la renda mitjana per persona és inferior als 12.030 euros, la població ocupada no supera el 57%, els treballadors de baixa qualificació són més del 17%, la població amb estudis baixos se situa per sobre del 19%, els joves sense estudis postobligatoris sobrepassen el 39% i la població estrangera de països de renda baixa o mitjana més del 16% (en el cas de Ca n'Anglada, un 34%).
Terrassa, lleument per sota la mitjana catalana
En el conjunt de Catalunya, les diferències en el nivell de vida també són notables. Per municipis, n'hi ha 42 que tenen un IST que supera en 20 punts o més la mitjana catalana (IST>=120) i a l’altre extrem, 31 amb un IST més de 20 punts per sota de la mitjana (IST<80). Terrassa se situa a mitja taula, lleugerament per sota la mitjana catalana, amb un IST el 2023 de 98,1, el valor més alt des del 2015. En concret, ha millorat el seu índex en 0,7 punts respecte d'un any abans, ja que el 2022 presentava un IST de 97,4.
Pel que fa a les diferents variables que es tenen en compte per calcular l'IST, Terrassa tenia el 2023 una població ocupada del 67,8%, un 11,4% de treballadors de baixa qualificació, un 14,2% de població amb estudis baixos, un 25,4% de joves sense estudis postobligatoris, i un 12,6% de població estrangera de països de renda baixa o mitjana. La renda mitjana per persona era de 15.337 euros.
Comparant els índexs socioeconòmics dels cinc municipis més habitats de Catalunya, Terrassa se situa només per darrere de Barcelona (107) i per davant de Sabadell (97,5), Badalona (94,5) i l'Hospitalet del Llobregat (83,4).
Dins del Vallès Occidental, de les principals ciutats, Sant Cugat (123) i Cerdanyola del Vallès (108,1) se situen per davant de Terrassa, i Rubí (97,7) i Sabadell (97,5) per darrere.
Matadepera, al capdavant
De fet, més enllà de les grans ciutats, a la nostra comarca se situa el municipi català amb un índex socioeconòmic territorial més alt. Es tracta de Matadepera, que lidera el rànquing des de fa una dècada, quan Idescat va començar a elaborar l'indicador. La població vallesana té un índex de 129,9. Tiana (124,7) i Sant Just Desvern (123,9) completen el podi. A l'altra banda de la balança, Salt (59,8) se situa a la cua de l'indicador al país, com cada any des de l'inici de la sèrie històrica. Sant Pere Pescador (62,9) i Seròs (65,4) segueixen la població gironina.
Per comarques, el Vallès Occidental se situa lleugerament per sobre la mitjana catalana, amb un IST de 103.
