Vostè parla sovint d’una nova estratègia per afrontar els nous reptes de la indústria. Com se’n pot beneficiar Terrassa d’aquesta estratègia?
El Pacte Nacional de la Indústria que actualitzarem ara, al 2025, s’ha d’anar adequant a com s’està transformant la indústria. Ara, per exemple, el sector de les noves tecnologies és molt rellevant. Catalunya és puntera en això. Terrassa, per beneficiar-se de qualsevol acció a nivell econòmic o empresarial, ha de tenir desenvolupats els seus plans a nivell de sòl d’activitat econòmica. Jo vaig entrar aquí com a tinent alcalde l’any 2015, i diria que els polígons d’Els Bellots II i Can Guitart estan gairebé igual. Això no és normal, això és una mala notícia perquè a nivell d’inversions, siguin pròpies o estrangeres, hi ha moltíssima petició. Catalunya està de moda, i per això ha crescut un 3,6%, molt més que qualsevol altra regió europea. Per poder fer front a aquelles possibles inversions nostres, estatals, o internacionals, hem de tenir preparada una bona oferta de sòl a nivell d’activitat econòmica. I això implica que, tant els ajuntaments, com la pròpia administració de la Generalitat, han de fer que els treballs siguin més àgils i més ràpids.
Existeixen aquest tipus d’empreses multinacionals que necessitin aquest tipus d’espai i aquest tipus de naus?
És que no s’han d’adaptar les empreses als projectes urbanístics locals, sinó que els projectes urbanístics locals han de tenir la capacitat de flexibilitat d’adaptar-se allò que demana el mercat. L’oportunitat que té Catalunya, a dia d’avui, és única. I Terrassa està al rovell de l’ou. Si és capaç d’agilitzar aquestes tramitacions que té amb aquests polígons, tindrà moltes possibilitats de creixement econòmic, perquè té una situació privilegiada: és a 20 minuts de Barcelona, a 25 de l’aeroport, a 20 del port... És un lloc ideal per a qualsevol empresa que es vulgui ubicar a Catalunya. Les bones oportunitats estan per venir, però ens hem de posar les piles, cal oferir terrenys a Terrassa. I després, tot el que es genera al voltant, són coses que van alineades amb el que volem: descarbonització, sostenibilitat, el valor afegit i projectes estratègics. Terrassa ho pot tenir tot.
Altres polígons com Els Bellots I o els dos de Santa Margarida, estan capacitats per oferir aquesta nova oferta industrial?
El que estem pensant és bastant més gros. Són coses que necessiten de molt terreny i també de molta energia. Hem de tenir les àrees d’activitat econòmica preparades, és un punt fonamental, no per Terrassa, per Catalunya. És el primer any que des de la Generalitat es fa una captació superior als 1.000 milions d’euros. Mai havia passat. És també el segon any que superem els 100.000 milions d’euros en exportacions. I hem vist que tenim dificultats amb els terrenys.
Parlem del Palau de Congressos que l’alcalde Jordi Ballart ha anunciat que es construirà a les Fonts. Com ho veu?
Jo, el consell que donaria és que l’Ajuntament parli amb la Fira de Barcelona. Ja ho va fer fa poc, no sabem el contingut de la reunió, però han de parlar-hi molt. La Fira de Barcelona fa uns 270 actes, està cada dia oberta menys al mes d’agost. És el triple que la de Madrid. I això fa que estigui condemnat, des del meu punt de vista, amb un pronòstic molt negatiu, fer un palau firal aquí. Jo poso en qüestió que sigui encertat per l’efecte atractor que té la Fira de Barcelona. En qualsevol cas, aconsello que, abans de fer res, es parli en profunditat, més enllà de la reunió que ja es va fer, amb la Fira de Barcelona. Una altra cosa és que es vulgui fer un pavelló multifuncional esportiu, que això ja no ho sé perquè no tinc informació i no m’hi puc manifestar.
Sempre es diu que hem de ser independents de Barcelona, que hem d’atraure tota mena d’activitats econòmiques. Històricament, hem tingut el tèxtil, ara tenim farmacèutica... Amb quin tipus d’activitats ens hem d’identificar?
L’assignatura pendent que té Terrassa és lligar el seu món del talent. Cal lligar el campus universitari amb una activitat industrial que sigui connexa i paral·lela i que, per tant, pugui generar una economia circular. Si tenim aquí una escola d’enginyeria aeroespacial, és evident que hauríem de ser capaços d’atraure aquí aquest tipus d’empreses. Ara, això implica tenir-ho molt clar i fer una aposta per això. No podem fer res del que tots pensem que es podria fer si no tenim preparada una bona parcel·la per a les nostres qüestions d’aquí. Quan vaig entrar a l’Ajuntament al 2015, hi havia molts somnis de creixement. Ara dic que són molt reals. És molt real que Terrassa pugui tenir una ocupació de tot allò que posi al mercat com a terreny per activitat econòmica i, a més, que ho tingui amb una economia d’alt valor afegit. Terrassa està preparada per la proximitat a la gran capital i pel campus universitari. Però res és viable si no s’acceleren els projectes.
Un tema clàssic que demanden les empreses és reduir la burocràcia. Com està aquesta qüestió?
La burocràcia és un problema de l’administració de la Generalitat i de l’administració local de tota Catalunya i de totes les administracions catalanes. Hem hiperregulat tot, aboslutament, i ens hem trobat amb una administració lenta, feixuga i fermosa. I ara, fer-la àgil, no serà fàcil, hi treballem però no es farà en un dia. Aquest és el problema de tota l’empresa catalana, i a Terrassa, passa exactament igual.
Pel que fa a la jornada de 37,5 hores, amb quines preocupacions li venen els empresaris, i com creu que se’ls pot calmar?
A dia d’avui, aquest projecte no prosperaria. És una mesura que afecta drets fonamentals i les mesures o projectes de llei que afecten els drets fonamentals, requereixen de ser tramitats per llei orgànica i això implica majoria absoluta. De moment, és un tema que s’aparca, donada la situació del govern espanyol. Els empresaris es queixen que no s’ha pactat ni parlat amb les patronals. Qualsevol qüestió que tingui una rellevància d’interès i que pugui afectar tantes parts, s’hauria de parlar. Els empresaris consideren que això pot minvar la productivitat de les empreses i, per tant, la seva competitivitat. Ja veurem com acaba.
Quan va arribar al departament d’Empresa va afirmar que reduir l’atur era una de les seves prioritats. Ara, estem en números positivament de rècord.
Encara hi ha camí. Estem en un moment molt bo. Mai a la vida, des del 2008, amb la gran recessió, havíem tingut l’atur tan baix. Només hi ha 315.000 persones a l’atur a Catalunya, i 3,9 milions afiliades a la Seguretat Social. Això no havia passat mai. La situació a Catalunya és positiva en aquest aspecte, però encara hi ha un camí a recórrer que no és fàcil: el que va d’aquest 8% i escaig que tenim d’atur, fins a arribar a l’atur estructural, aquell que configuren les persones que no poden treballar per malalties o força major, o bé perquè no volen, que també existeixen. Aquest atur estructural, normalment, s’ha situat entre el 4% i el 7%. Per tant, si estem al 8% i escaig, encara tenim un 3% i escaig per treballar.
Però la situació a l’accés al mercat laboral dels joves encara és complicada.
L’atur juvenil sempre està per sobre. La irrupció dels joves al mercat de treball és una de les passes més complexes de l’atur, igual que ho és la de llarga durada o la de majors de 45. Però cada vegada el tenim millor. Aquí, el Servei d’Ocupació, quant a formació dels joves, està fent una tasca important, sempre millorable. I després, el que volem potenciar molt és la formació professional. L’hem estigmatitzat durant molts anys, però la FP és tan important com les llicenciatures, i hem de ser capaços de fer grans experts en fusta, electricitat, aigua, matricers... Mil àmbits que són imprescindibles.
De quina manera es reduir la diferència entre l’oferta i la deamanda, és a dir, entre l’FP i el que demanen les empreses?
Hem detectat que no som capaços d’omplir la cadena mitja de tota la cadena productiva, és a dir, d’obra inicial, enginyers, arquitectes... I al mig, l’ensenyança obligatòria. Tenim dèficit aquí. Per tant, Ensenyament ha generat 7.000 places més de formació professional. Això s’ha d’anar ampliant, de forma exponencial, cada any, perquè es necessiten. I hi ha molta feina per desestigmatitzar la FP, que s’entengui que necessitem tant llicenciats i graduats superiors com gent experta en formació professional, també a l’artesania, on hem detectat que estem perdent molts oficis. Això ho han d’entendre també els pares, és important.
Hi ha sinergies amb Educació per a treballar en aquest aspecte?
Sí. Hem creat un equip de treball conjunt per arribar als joves i explicar aquests oficis que s’estan perdent. Impulsar això per afavorir una mica el comerç, que ho està passant malament perquè, a més, no hi ha relleus generacionals. Hem de fer política d’arribar a les escoles, de la mà d’Educació, i dir que es pot guanyar la vida d’aquesta manera també.
