La Cecot situa l'increment de l'oferta i l'agilització de la construcció junt amb l'augment del parc d'habitatge social com els dos eixos que han de guiar qualsevol política residencial. "Construir més i més ràpid i fer créixer el parc d'habitatge social" són, segons l'economista Josep Maria Raya, els dos objectius que no s'han de perdre de vista. "Qualsevol mesura que ens porti en un camí diferent, ens està fent anar encara més lents", ha advertit el catedràtic d’Economia Aplicada al TecnoCampus (UPF), autor de les vint propostes que la patronal ha presentat aquest dimarts per millorar l'accés a l'habitatge.
El document proposa executar en terminis raonables els terrenys que ja estan planificats, donar més prioritat a l'habitatge en el planejament urbanístic i permetre que la urbanització i la construcció avancin simultàniament. També es planteja que la gestió del procés urbanístic dels grans desenvolupaments es traslladi a l'àmbit supramunicipal per evitar oposicions locals que bloquegen projectes d'interès general. L'objectiu és evitar que els projectes s'allarguin durant anys: segons les dades exposades per l'economista, només s'acaben materialitzant entre el 28% i el 47% dels habitatges previstos en grans ciutats, mentre que el procés des de la planificació fins que una família hi pot entrar pot durar entre nou i divuit anys.
L'informe també posa sobre la taula la via d'augmentar la densitat urbana, permetre més alçària i edificabilitat quan sigui viable i facilitar la transformació d'oficines o edificis industrials en habitatges.
Un altre dels fronts és la simplificació administrativa. El document proposa digitalitzar els procediments, crear finestretes úniques i reduir els terminis de concessió de llicències a un o dos mesos. Raya ha assenyalat que a Barcelona només el 37% dels permisos es resolen en menys de tres mesos.
Més habitatge assequible i seguretat jurídica
Pel que fa al parc social, l'economista defensa que l'habitatge assequible s'entengui com una política de benestar i pugui accedir a fórmules de finançament a llarg termini, com els fons d'infraestructures socials. També proposa que el parc públic tingui qualificació permanent i sigui majoritàriament de lloguer, sense descartar la compra protegida, així com impulsar fórmules de col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, ha assegurat que entre el 60% i el 70% de l'habitatge protegit que es construeix actualment correspon a la iniciativa privada.
Per ampliar l'oferta social sense haver d'esperar que es construeixin noves promocions, el document planteja també comprar drets d'ús d'habitatges durant períodes llargs i posar-los al mercat assequible. Així, recull programes com el Bizigune del País Basc, que facilita la incorporació d'habitatges buits al lloguer social a canvi de garantir una renda al propietari i retornar-li el pis en bones condicions. Raya ha matisat, però, que aquesta via és complementària i no substitueix la necessitat de construir.
La seguretat jurídica és un altre dels eixos. L'economista reclama evitar que un defecte formal comporti l'anul·lació completa d'un pla urbanístic i recorda que hi ha 94 municipis a Espanya amb el planejament anul·lat des del 2023. D'altra banda, proposa que la protecció de les persones vulnerables la lideri i l'Administració i no recaigui en els particulars. Una de les fórmules que apunta és una assegurança pública d'impagaments, com la que existeix a França.
"Llogar no és especular"
En aquest àmbit, Raya ha volgut reivindicar el paper dels propietaris en el mercat del lloguer. "Llogar no és especular", ha afirmat, i ha afegit que "no conec cap mercat de l'habitatge del món sense propietaris que posin pisos en lloguer". Per això, considera que les mesures de protecció dels llogaters no poden generar inseguretat jurídica als arrendadors ni reduir l'oferta. També ha rebutjat "discriminar el gran tenidor pel simple fet de ser-ho".
En aquest sentit, ha plantejat que "la fiscalitat ha de dependre de l'ús de l'habitatge i no del volum del comprador" i ha proposat afavorir la residència habitual i el lloguer, especialment l'assequible, i gravar més els usos que que s'allunyin d'aquesta funció i no contribueixen a l'oferta residencial.
Finalment, el document aposta per impulsar la construcció industrialitzada mitjançant un pacte estatal amb objectius anuals de producció i pressupost, que doni continuïtat a les inversions i estabilitat al sector.
En la presentació, el president de la Cecot, Xavier Panés, ha reconegut que l'habitatge és una preocupació social, com han evidenciat les darreres manifestacions i mobilitzacions, però ha reivindicat que també té una dimensió econòmica i afecta la competitivitat empresarial. En aquest sentit, ha assenyalat que les dificultats per accedir a un pis condicionen la capacitat de les empreses per atreure i fidelitzar talent. Ha insistit que el sector privat ha de formar part de la solució, però que les administracions han d'assumir el lideratge en l'habitatge social. "No existeix una solució única, immediata i senzilla", ha assenyalat el president de la Cecot, que ha reivindicat les 20 propostes de la patronal com a "solucions concretes per començar a desllorigar un problema enorme" i ha reclamat "temps, continuïtat i estabilitat", així com planificació a llarg termini, recursos públics, iniciativa privada i seguretat jurídica.