Terrassa va millorar el seu nivell socioeconòmic l’any 2024 amb relació amb la mitjana catalana, tot i que ho va fer molt poc i va continuar per sota. Segons les dades provisionals publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la nostra ciutat va assolir un índex socioeconòmic territorial (IST) de 98,2, lleugerament per sota del valor de referència per a Catalunya, que és de 100, però una dècima per sobre de la dada del 2023 (98,1), quan va superar per primer cop els 98 punts.
L’IST concentra en un sol valor la informació de sis indicadors: dos de la situació laboral, dos del nivell educatiu, un d’immigració i un de renda. En aquesta difusió s’han actualitzat tots els indicadors que intervenen en el càlcul de l’IST, excepte l’indicador de renda, que es publicarà durant el darrer trimestre de l’any, d’acord amb el calendari de la font estadística de referència. Per aquest motiu, les dades tenen caràcter provisional.
A Terrassa, el percentatge de població ocupada va passar d’un 67,8% a un 68,6% i l’índex va arribar als 102 punts, els treballadors de baixa qualificació es van mantenir en un 11,4% amb un índex de 99,5 i la població amb estudis baixos va caure d’un 14,2% a un 13,5%, situant l’índex en 101,8 punts. Per la seva banda, la població jove sense estudis postobligatoris es va reduir d’un 25,4% a un 24,3%, amb un índex de 104,3. Ara bé, la població estrangera de països de renda baixa o mitjana va augmentar del 12,6% al 13%, amb un índex de 99,7.
Matadepera, al capdavant
Segons les dades provisionals del 2024, una localitat vallesana es va situar com el municipi català de més de 500 habitants amb un índex socioeconòmic territorial (IST) més elevat: Matadepera, amb 130,1, seguida de Tiana (125,3) i Vilablareix (125,1). Matadepera va destacar per tenir el valor més baix de treballadors de baixa qualificació, amb només un 3,2%, i també el percentatge més baix de població de 20 anys o més amb estudis baixos, amb tan sols un 3,4%.
A l’altre extrem, els municipis amb menor índex socioeconòmic territorial van ser Barbens (57,3), Salt (59,3) i Sant Pere Pescador (62,9).
L’Idescat també ofereix informació de l’IST per agrupacions censals –unitats territorials de 5.000 a 20.000 habitants formades per seccions censals contigües i amb semblança socioeconòmica– i aquí també n’hi va haver una de vallesana destacada. Les agrupacions que van tenir un índex més elevat el 2024 van ser Barcelona 78 (les Tres Torres) amb 133,9 punts i Sant Cugat del Vallès 8 (Parc Central - el Colomer - Pla de la Pagesa - Can Majó) amb 133,4. A l’altre extrem, les agrupacions censals amb un menor IST van ser Salt 3 (Nucli Urbà Nord-oest) (35,3) i Balaguer 2 (Nucli Urbà Oest - Nucli Antic) (47,7).
A Terrassa, es van definir 25 agrupacions i la diferència entre la que va presentar l’IST més alt i la que va tancar la classificació va ser de 55 punts. Encapçalava la llista Terrassa 3 (Centre - Estació del Nord) amb un índex de 120,4, mentre que a l’altre extrem trobàvem Terrassa 6 (Ca n’Anglada) amb 65,4 punts. No obstant això, es dona la casualitat que Terrassa 3 va recular respecte del 2023, quan tenia un IST de 121,0, i, en canvi, Terrassa 6 va millorar en comparació amb el 64,5 de l’any anterior.
