El seguiment al Vallès Occidental i la demarcació de Barcelona de la vaga del metall convocada per UGT i CCOO per als dies 29 i 30 d’octubre ha tingut aquest dimarts una valoració desigual. Segons dades de la Cecot, el percentatge estimat de treballadors que han secundat la vaga en el torn de matí en les empreses del sector siderometal·lúrgic associades a la patronal se situa en el 18,69%, mentre que els sindicats asseguren que l’aturada ha estat un “èxit” i amb seguiment total a diverses plantes de producció.
Els treballadors han protagonitzat des de primera hora diversos talls viaris als principals accessos a Barcelona, com les rondes, a més d’afectacions en polígons industrials del Baix Llobregat i del Vallès Occidental i Oriental. Segons els sindicats, l'aturada té seguiment en plantes com les de Ficosa o Ebro i afecta Seat perquè els seus proveïdors estan aturats. A Sentmenat, al Vallès Occidental, la vaga ha paralitzat totalment la planta de Kostal Elèctrica, dedicada a la producció de material per al sector de l'automoció. La presidenta del comitè d'empresa, Iolanda Bautista (UGT), ha assegurat a l'ACN que al Vallès el seguiment és un èxit, amb una àmplia mobilització dels sindicats i un gran suport per part dels treballadors.
A Barcelona, la jornada ha inclòs una concentració davant de la seu de Foment del Treball que, segons els convocants, ha reunit unes 1.500 persones (1.150 segons la Guàrdia Urbana). Els sindicats UGT i CCOO han valorat la jornada com “un èxit”, assegurant que el seguiment ha estat del 100% a les empreses on tenen representació. Antonia Fuentes, secretària general d’UGT-FICA, ha denunciat “la falta de respecte" de la patronal cap als gairebé 200.000 treballadors del metall a la demarcació i ha acusat l’empresariat de mantenir una actitud "prepotent” i d’haver presentat ofertes "pitjors que les anteriors". “La patronal no vol acordar amb nosaltres els salaris justs i dignes per a la nostra gent i sobretot també la reducció de jornada que per a nosaltres és important”, ha dit, al seu torn, el secretari general de CCOO d’Indústria de Catalunya, Josep Rueda. En aquest sentit, han avisat que continuaran mobilitzant-se fins a aconseguir “un conveni digne” amb increments de sou suficients i amb reducció horària.
Ara bé, segons les dades recollides per la Cecot fins a les 12 hores a través d'un primer sondeig entre les empreses associades del sector siderometal·lúrgic de la província de Barcelona, un 77% de les enquestades no ha registrat cap incidència significativa durant el matí. Un 8% informa d’incidències lleus, com retards puntuals o absències limitades i un 16% ha reportat afectacions moderades o greus en el funcionament habitual com aturades generals o impediment d’accés.
El 63% de les empreses afirma haver pogut mantenir l’activitat productiva amb normalitat, mentre que el 12% ho ha fet de manera parcial i el 25% declara aturada total de l’activitat.
Pel que fa a la valoració general de l’impacte en el torn de matí (escala 1 a 5), la mitjana se situa en 2,29 punts. Les dades indiquen un impacte globalment alt en empreses de producció, la majoria entre 50 i 500 treballadors en plantilla, mentre que entre les empreses d’activitats com muntatge, manteniment o serveis indiquen cap incidència operativa amb plantilles que van des de 5 a 1500 treballadors (segons dades finals).
La Unió Empresarial Metal·lúrgica (UEM) i la Cecot han expressat “decepció” amb l’actitud sindical i han retret “la nul·la voluntat d’arribar a acords”. Segons el president de la UEM, Antoni Abad, el principal punt de discrepància es troba en la compensació i absorció dels increments salarials, que les patronals defensen com a necessaris “per mantenir l’equilibri entre la millora de les condicions laborals i la sostenibilitat de les empreses”.
La Cecot ha fet una crida a la “responsabilitat i al diàleg constructiu” per evitar “un deteriorament de les relacions laborals i de la competitivitat de les empreses industrials”. La patronal recorda que el metall és “un dels pilars de la indústria catalana” i que el sector travessa “un context de desacceleració productiva i incertesa internacional”.
