La primera gran crisi del pàdel

Des que comencés a posar-se de moda en els anys 2000, el pàdel no ha fet res més que créixer. Fins que ha arribat la pandèmia del coronavirus i el sector, que compta amb 22.000 llicències a Catalunya (es troba a tocar de les del tennis) i 73.000 a tot Espanya, s'ha trobat amb la seva primera gran crisi.

A Espanya hi ha més de 10.000 pistes de pàdel, moltes d'elles situades en naus industrials que van quedar buides durant la bombolla immobiliària de l'any 2008 i que ara alberguen projectes especialitzats en aquest esport.

Els clubs que depenen exclusivament del pàdel són els que ho estan passant pitjor, segons expliquen fonts de la Federació Catalana, que ha hagut de fer un ERTO i està reestructurant de zero el pressupost per a aquest any.

Tres d'ells són el Terrassa Club de Pàdel, administrat per Guillermo Puente, i l'Indoor Pàdel Barcelona i el Padel Indoor Granollers, administrats per Conrad Torras. "Nosaltres, dins del que cap, hem tingut sort. El propietari de la nau on estem ubicats només ens ha cobrat el lloguer de mig mes de març i ja no ens està cobrant", explica a Efe Puente.

Nosaltres encara ho estem negociant", diu Torras. "La despesa més important és la del lloguer. Aquí està la clau de quant podrem aguantar els clubs de pàdel. I tampoc ens podem posar ara a negociar molt amb els propietaris perquè encara no sabem quant durarà aquesta situació", afegeix.

Els tres clubs han hagut de cessar el 100% de les activitats que estaven oferint fins al 13 de març. "Tenim despeses fixes de nòmines, manteniment, aigua i electricitat als que encara hem de fer front i, en canvi, zero ingressos. Ens vam veure obligats a fer un ERTO des del primer moment", relata Torras.

El Terrassa Club de Pàdel ara també està en vies de fer un ERTO (el mes de març es va pagar íntegre als seus treballadors), com estan fent la majoria de clubs, segons la Federació Catalana.

Cap dels dos empresaris òbvia el sofriment que està comportant la situació per als treballadors autònoms que donen servei als seus clubs i que ara tampoc ingressaran res i hauran de seguir pagant les seves quotes mensuals.

El Terrassa Club de Pàdel calcula que al març va deixar d'ingressar uns 5.000 euros nets. El seu administrador va tenir la sort de poder participar la setmana passada en una conferència amb 200 clubs de pàdel espanyols, en la qual va estar present Emilio Sánchez Vicario, propietari de diversos clubs a Espanya, la Xina i els Estats Units.

"Ell ens va donar una visió del que està passant a la Xina i les perspectives no són bones. Tot sembla indicar que no aconseguirem una 'certa' normalitat fins després de l'estiu, però aquestes dates no estan basades en cap dada més o menys objectiva", ha detallat.

En canvi, Torras intenta ser més positiu. "Jo signaria poder obrir a principis de juny", afirma, tot i que preveu que quan acabi el confinament les obertures es faran per sectors i que l'esport serà un dels últims a "tornar a la normalitat".

D'altra banda, tem que els deixin començar a obrir amb restriccions d'aforament. "Em fa molta por que passi això perquè seria fatal. No solucionaria res. Ens obligaria a obrir, a tenir les infraestructures a punt i al personal treballant mentre només ingressariem la meitat".

Però l'administrador de l'Indoor Padel Barcelona i el Padel Indoor Granollers espera que, si poden estar oberts amb normalitat al juliol i agost, això els serveixi per recuperar-se una mica, "perquè la gent no estarà per viatjar i fer turisme".

En la conferència a la qual va poder assistir l'administrador del Terrassa Club de Pàdel també es va parlar de la necessitat del sector del pàdel de trobar suport per part de les institucions, "ja no només en la situació actual, sinó de forma genèrica".

Per això es va debatre sobre "la necessitat d'un associacionisme entre els clubs de pàdel amb l'objectiu de lluitar per algunes qüestions comunes a tots".

En aquest sentit, la pujada de l'IVA fins al 21% que va tenir lloc fa 7 anys i que no s'ha revisat des de llavors va ser un dels temes clau de l'debat. "L'esport està pagant el mateix IVA que els estancs i aquest fet ara ens està matant", sentencia Puente.