Equips de casa, equips valents

A les catedrals es gesten miracles, bé que ho sabem a Can Salas, però els Déus tampoc volen treballar cada dia. L'Atlètic completa una nova edició de l'EHL amb una medalla de plata, tot un èxit mai assolit abans per part d'un equip català. Malgrat els 20 centímetres que van separar els grocs-i-negres del trofeu mentre entraven en fila al Wagener Stadion, el trofeu se'ns escapa i caldrà esperar futures ocasions. Si contra els alemanys a l'Atlètic li va resultar suficient imposar la seva mentalitat i agressivitat per a doblegar el rival, contra els holandesos no va ser possible. El Bloemendaal va resultar un equip massa superior per als nostres i merescudament va vèncer. No obstant, els que som de l'Atlètic podem sentir-nos orgullosos del nostre equip i del nostre club. I amb nosaltres la resta de clubs de Terrassa. Això de tenir equips fets 100% a casa, competint contra els millors del continent, no passa enlloc més. Cap altre club del planeta pot dir el mateix. I en una època on tots els clubs parlen de creació de talent i d'esperit de club, això ens converteix en un cas únic digne d'estudi. Ja cal que ens en sentim ben orgullosos tots plegats. Hi haurà partits millors i pitjors, dies que la bola entrarà i d'altres en què no, finals celebrades i derrotes plorades. Ara bé, poder veure els nostres jugadors, valents ells, crescuts i madurats al club, competir al capdamunt del hockey europeu és un regal diví.