Un grup de la màxima exigència per a Espanya en el Mundial

Aquest divendres comença la Copa del Món femenina de hockey. Per primer cop a la història, la competició es disputarà en dues seus, Terrassa i Amsterdam, encara que la ciutat egarenca tindrà un major protagonisme i acollirà de forma exclusiva els partits de semifinals i les finals per les medalles. Aquesta serà la competició esportiva més important que s’haurà disputat a Terrassa des dels Jocs Olímpics de 1992, quan la selecció femenina es va penjar la medalla d’or en el mateix escenari que es disputarà aquest Mundial. La selecció d’Adrian Lock disputarà avui el seu darrer partit de preparació a l’Estadi Olímpic. Serà contra el Japó a partir de les 21.40 hores. El següent partit serà ja pertanyent al Mundial en l’encontre inaugural de la competició, previst pel divendres a les 21.30 hores contra el Canadà. Espanya ha preparat a fons el seu debut en la competició, amb un cinquè lloc a la Pro League que ha disputat per primera vegada i entrenant des de fa algunes setmanes en la seu del campionat. Tot amb l’objectiu d’obtenir una de les tres places del grup que condueixen a la següent ronda del torneig. “El grup és realment difícil”, comenta la capitana espanyola, María López. “Argentina i Corea tenen jugadores molt bones. I també el Canadà, que és un equip que sempre ens dona problemes. Però nosaltres ens hem de centrar en el nostre joc, sense estar pendents dels rivals.” La selecció espanyola va pujar al podi de la Copa del Món en la darrera edició disputada a Londres el 2018. Ha participat en deu edicions d’aquesta competició i aquesta medalla ha estat el seu millor resultat. El 2006 es va quedar a un pas després de finalitzar en la quarta posició. La selecció canadenca, primer rival d’Espanya, torna a un Mundial per primer cop des de 1994. Ha participat en sis edicions d’aquest torneig i ha pujat al podi en dues oportunitats, a recollir la medalla de plata el 1983 i la de bronze tres anys més tard. Tornar a la Copa del Món ja significa un èxit per aquest equip, que malgrat això no es conforma a ser una comparsa de la competició. La medalla de bronze assolida en la Copa Panamericana de Santiago de Xile, que li va donar la classificació mundialista, és el seu principal aval. “Gaudirem jugant contra els millors equips del món i volem demostrar que podem competir contra ells”, diu la jugadora Natalie Soirisseau. “El nostre objectiu és arribar als quarts de final.”

El rival més potent

El diumenge, Espanya jugarà contra Argentina el segon partit de la competició. Les sud-americanes, subcampiones olímpiques a Tòquio, dues vegades campiones del món (2002 i 2010) i guanyadores de la darrera Pro League, es presenten com el rival més dur per a la selecció espanyola. “El meu repte és guanyar una medalla. I si és la d’or, millor”, ha explicat el seleccionador, Fernando Ferrara, exjugador del CD Terrassa. I el dijous 7 de juliol, la selecció espanyola tancarà la primera fase contra Corea del Sud, equip que es va classificar pel campionat gràcies a la segona plaça assolida a la Copa Asiàtica disputada a Oman. Les coreanes tenen en el seu historial dues medalles de plata en els Jocs Olímpics (1988 i 1996) i un bronze en el Mundial de 1990. Cheon Eunbi, capitana de les asiàtiques, ha declarat que la selecció està treballant per fer un bon paper a Terrassa en aquest Mundial. “Volem mostrar el nostre creixement en aquest torneig”, afirma després de la dotzena plaça aconseguida en la Copa del Món de 2018.