Com s’ho farà Ballart per revalidar l’alcaldia?

Quan falta un any per a les eleccions, el compte enrere a Terrassa té una data marcada en vermell: el dilluns 8 de juny. Oficialment, és el dia que Tot per Terrassa (TxT) ha escollit per fer balanç del curs i dibuixar “el projecte de Tot per Terrassa i de la ciutat de present i de futur”. A la pràctica, totes les travesses assenyalen que la cita podria servir per anunciar la decisió definitiva de l’alcalde, Jordi Ballart, sobre si es torna a presentar.

La incògnita ja no és tant si optarà a la reelecció, sinó quan ho farà oficial. Mentre els rivals ho donen per fet, Ballart ha optat per guanyar temps i mesurar el desgast acumulat. Si finalment fa el pas, serà una nova revàlida de l’aposta personal engegada el 2019 i la quarta vegada que encapçala una llista electoral, després de la seva etapa amb el PSC i les dues victòries amb la seva marca municipalista. 

Aquesta decisió marcarà el compàs d’uns comicis, els del 2027, que es perfilen com els més exigents dels últims anys. Tot i haver-se imposat amb 11 regidors el 2023, l’executiu ha patit un mandat convuls. La sortida d’ERC del govern a causa de discrepàncies sobre el model de mobilitat i les àrees de vianants del centre va suposar un punt d’inflexió. A aquesta crisi s’hi va sumar la renúncia de figures rellevants dins del partit de l’alcalde, un fet que va obligar a reestructurar el cartipàs municipal. Actualment, la ciutat es governa amb una coalició entre TxT i Junts que suma 13 regidors, quedant-se a només un representant de la majoria absoluta. Aquesta situació de minoria obliga el govern a buscar equilibris al ple i a negociar cada mesura davant l’oposició.

Mentre l’equip de govern accelera els seus projectes d’espai públic i habitatge de cara a la recta final de mandat, els principals partits de l’oposició ja han començat a moure fitxa. El canvi més destacat s’ha produït a les files socialistes, on Eva Candela ha decidit fer un pas al costat per centrar-se en la seva tasca com a diputada al Parlament. El relleu a la llista de la segona força actual, que compta amb set regidors, l’ha pres Javi García, un perfil jove que coneix bé els engranatges de la política municipal i que tindrà l’objectiu de recuperar el terreny perdut i capitalitzar el desgast de TxT especialment als barris.

El gran repte dels comicis d’aquí a un any serà la supervivència al ple municipal, on el total de partits podria reduir-se si algunes de les formacions mitjanes i petites no superen la barrera del 5% dels vots necessaris per obtenir representació. Aquest escenari estarà marcat pel vot útil i la forta empenta de l’extrema dreta. A Vox, que té tres regidors i preveu créixer, ningú dubta que Alicia Tomás tornarà a encapçalar la llista per mantenir la seva estratègia populista i de confrontació oberta als barris, amb un discurs molt dur contra la immigració i que ja ha causat fortes topades durant aquest mandat als plens, com l’episodi d’abril del 2025 en què va forçar la suspensió d’una sessió per negar-se a treure’s una samarreta on acusava l’alcalde de silenciar violacions a la ciutat.

La disputa per l’espai de la dreta podria fer saltar del taulell el Partit Popular (PP), que ara té dos regidors i on encara no s’ha confirmat oficialment la candidatura de Marta Giménez, que durant el mandat a vegades ha recriminat l’actitud de traç gros de Vox. 

Però aquesta pressió també fa perillar Junts, on Meritxell Lluís ja ha estat confirmada com a candidata per repetir al capdavant de la formació, que actualment té dos representants. Lluís assumeix el repte complicat de treure pit de l’obra compartida des del cartipàs municipal sense quedar diluïda pel perfil de l’alcalde ni per la irrupció d’Aliança Catalana, que amenaça amb la fragmentació del vot independentista i que encara no té un líder conegut a la ciutat.

En una cruïlla diferent, però amb el risc d’una aritmètica que la deixi sense marge de maniobra, es troba l’Esquerra Republicana d’Ona Martínez, que amb els dos regidors actuals, haurà de defensar el seu espai i la capacitat d’influència en la governabilitat per evitar quedar desplaçada.

La clau de la governabilitat

Davant la necessitat de blindar les institucions i la convivència als barris enfront de l’extrema dreta, la hipòtesi d’un gran pacte postelectoral entre Jordi Ballart i el PSC, en cas que l’aritmètica ho demani, guanya força. Seria una aliança pragmàtica per obligació matemàtica que retornaria els socialistes a la gestió institucional de la ciutat.  

L’alcalde ja va descartar al Diari una coalició electoral prèvia amb el PSC, una distància que els socialistes mantenen per protegir les seves sigles, però que deixa la porta oberta a acords de govern l’endemà de les eleccions. 

L’excepció terrassenca es posarà a prova en una cursa on la confirmació de Ballart marcarà el ritme per determinar si la fórmula independent reté l’alcaldia, si s’obre la porta a una gran coalició de resistència o a un retorn històric del PSC. 

El pols entre la gestió diària i la transformació urbana

Mentre es perfilen les llistes, el govern de Tot per Terrassa (TxT) i Junts posa el peu a l’accelerador en la gestió diària per tancar el mandat complint el pla de xoc d’asfaltatge i la millora de l’espai públic. A més, continua treballant per assolir l’objectiu de 300 agents de la Policia Municipal d’aquí a dos anys amb l’objectiu de combatre la percepció d’inseguretat, malgrat les xifres de delictes a la baixa. 

La resposta quotidiana s’acompanya de fites molt esperades a curt termini, com la pacificació del carrer d’Arquimedes i l’estrena aquest estiu del nou parc de la República, el segon pulmó verd de la ciutat.

Més enllà del dia a dia, l’executiu fia la transformació al creixement de sectors com el Vapor Cortès, l’antiga AEG, el Segle XX i la Porta Sud, decisius per aixecar habitatge protegit i complir la meta d’un 10% de pisos assequibles en cinc anys. Una visió a llarg termini que té com a projecte estrella la renaturalització de les rieres, el pla del qual s’haurà de definir a finals del 2027.

Les urnes avaluaran l’execució real d’aquestes promeses. A més, el pròxim mandat ja neix amb carpetes heretades de pes, com l’inici de les obres del pàrquing del Portal de Sant Roc, el futur Palau Firal o l’impuls dels nous polígons industrials, actualment encallats per la burocràcia.

Tot plegat dibuixarà una campanya electoral on s’haurà de fer balanç d’aquests quatre anys. La capacitat de l’executiu per fer valdre la feina feta abans que els ciutadans vagin a votar marcarà tota la diferència. 

Qui són els candidats?

Jordi Ballart. Tot per Terrassa. Pendent de confimar

Jordi Ballart, líder de Tot per Terrassa (TxT), va aconseguir repetir a l’alcaldia el 2023 gràcies a un tripartit amb ERC i Junts. El 8 de juny podria revelar si es presenta a una nou plebiscit electoral. 

Javi García. PSC. Candidat anunciat

Javi García, el nou cap de llista del PSC en substitució d’Eva Candela, assumeix el repte de recuperar l’alcaldia. El candidat diu que “l’etapa actual està esgotada” i defensa combatre la desigualtat als barris.

Meritxell Lluís. Junts per Terrassa. Candidata anunciada

Meritxell Lluís repetirà al capdavant de Junts, entomant el repte de capitalitzar la feina feta des del govern. La candidata defensa un projecte propi i es proposa continuar treballant  “per una Terrassa amb ambició, lideratge i oportunitats”. 

Ona Martínez. ERC. Candidata anunciada

Ona Martínez tornarà a encapçalar la llista d’Esquerra Republicana amb l’objectiu de defensar el seu espai polític i la seva influència al ple municipal. Aposta per construir una Terrassa “que retingui el talent”. 

Alicia Tomás. Vox. Pendent de confirmar

Alicia Tomás, actual portaveu de Vox, té tots els números de tornar a encapçalar el projecte. L’extrema dreta mantindrà la seva línia de confrontació directa als barris i un discurs molt dur contra la immigració que ha marcat el rumb del mandat. 

Marta Giménez. PP. Pendent de confirmar

Marta Giménez, del PP,  encara no confirma candidatura, segurament se sabrà després de l’estiu. Però assegura que: “Em sento estimada i penso que hem fet una bona oposició, fiscalitzadora i propera”.