Una Cursa dedicada a Jaume Leiva

Jaume Leiva va guanyar la Cursa Popular per primera vegada l’any 2006. I ha tingut sempre una relació especial amb la prova. La d'aquest any, no serà per a ell una Cursa Popular més. De fet, mai ha estat una prova més del calendari la cita de Festa Major de la seva ciutat. Per aquest motiu, per aquesta relació especial que ha establert des de sempre amb aquesta competició, Jaume Leiva l’ha escollit per dir adeu a la pràctica de l’atletisme professional. Les lesions l’han obligat a posar el punt final a la seva carrera als 38 anys, amb un dels currículums més brillants de la història de l’atletisme local. I com que volia penjar les vambes a l’asfalt, de forma activa, no va tenir dubtes en el moment d’escollir l’escenari de l’adeu. Nen inquiet en l’activitat esportiva, amb experiències en el bàsquet i en el futbol, es va acabar decidint per l’atletisme després de destacar a la Cursa de Festa Major. I sempre que ha pogut, fins i tot en els moments de majors èxits esportius, ha estat a la línia de sortida. Ni recorda les vegades que ha guanyat (“set o vuit, penso”, diu al respecte), però sí l’escalf que ha recollit als carrers i que ha significat el millor dels trofeus que guarda a la motxilla emocional. “La primera vegada que vaig córrer la Cursa Popular tenia 12 anys. I vaig poder competir amb el meu germà, perquè ell tenia 15 i els dos entràvem a la categoria de 12-15. Ell no volia que el guanyés i vam estar molt igualats, fins que al final, a la Rambla, em va guanyar. Va quedar tercer i jo quart de la categoria”, recorda amb la nostàlgia del record infantil. Al segon any ja va guanyar en la seva edat. Fins que l’any 2006 va arribar la primera victòria absoluta. Jaume Leiva ha convidat els seus amics perquè l’acompanyin en aquest darrer dia. I s’espera una jornada molt especial, d’homenatge a la seva trajectòria i de record a qui ha dignificat la prova atlètica de la Festa Major com ningú altre ho ha fet. En tot cas, les limitacions físiques dels darrers mesos no li permetran lluitar per les primeres places. Però no és aquest l’objectiu preferent de la jornada. En el mes de maig, explica, va acumular 47 quilòmetres en 7 sessions, molt poca distància per la seva capacitat en condicions normals. I rodant a 5’30” per quilòmetre. En el mes de juny ha millorat, tant pel que fa a distància acumulada d’entrenament com pel que fa al ritme de cursa. “No sé com plantejaré la cursa”, explica. “Està clar que no la competiré, però ja veurem a quin ritme puc anar. Vull tenir un bon ritme, gaudir de la jornada i estar amb els amics que em vulguin acompanyar. Això és el més important.” La Cursa se celebra aquest dissabte i la sortida de la prova infantil serà a les 19.15. Mitja hora després, es donarà la sortida a la cursa per a adults, de 5 quilòmetres de distància.

Carta de comiat de Jaume Leiva

Sempre que finalitza una etapa, en comença una de nova. Alguns canvis solen ser complicats i més quan has estat més de vint anys competint per guanyar, millorar les marques i intentant assolir mínimes per a grans campionats. En el meu cas, aquest canvi és necessari per poder continuar gaudint amb l’esport. Estic molt feliç d’haver pogut dedicar tants dies seguits a aquest esport que m’ha donat l’oportunitat de viure grans experiències i moments atlètics, però per davant de tot, el fet de poder conèixer gent magnífica amb qui he compartit i són part important del meu dia a dia. Infinitament agraït davant de tots aquells que han sumat i han fet possible que aconsegueixi totes les medalles, podis, marques i participacions en grans campionats. Al meu entrenador Domingo López, per creure en mi quan tenia 16 anys i guiar-me tan bé tot i haver de superar mil i un obstacles per obtenir el que ens hem proposat. A totes les persones que m’han ajudat amb el seu patrocini i col·laboració durant tants anys. Als companys de pista i asfalt, a la #mareaverde IRUNWITHLEIVA, amics de sempre i seguidors que m’heu donat forces quan més les he necessitat. I, per davant de tot, gràcies a la meva família per saltar d’emoció quan hem assolit grans èxits, per plorar al meu costat quan tocava plorar, per aixecar-me quan he caigut fort a terra i per viure tan intensament cada gambada que he fet en aquests 23 anys d’atletisme. He començat dient que finalitzo una etapa, però en començo una de nova que estic segur que també serà apassionant i que m’agradaria compartir-la amb tots els que d’una manera o altra heu fet que creixi com a atleta i més encara com a persona. Soc feliç i afortunat per tenir els millors al meu costat.