Aquest diumenge fa 30 anys de l'or olímpic del hockey femení

Terrassa, Estadi Olímpic. Dia 7 d'agost del 1992. Final de la competició femenina de hockey dels Jocs Olímpics de Barcelona. 13.000 espectadors. Aquest diumenge se celebren 30 anys exactes de la medalla d'or de la selecció espanyola femenina de hockey. L'Estadi Olímpic de Terrassa era ple a vessar per veure la gran final femenina entre Espanya i Alemanya. El matx va acabar amb empat a un gol. I a la pròrroga, un gol de la barcelonina Eli Maragall (neboda del llavors alcalde Psqul Maragall) va donar el triomf al combinat entrenat pel madrileny nascut a Vigo el 22 d'agost del 1951 José Manuel Brasa. Gairebé ningú confiava en una selecció que no entrava a les travesses per guanyar els Jocs. Ho va fer gràcies a una preparació espartana i a la conjura d'unes jugadores que van dur a terme uns entrenaments gairebé al límit. Van apostar fort i van guanyar. Trenta anys després, l'Estadi Olímpic acaba d'acollir una Copa del Món femenina guanyada pels Països Baixos. En aquesta oportunitat, Espanya va caure als quarts de final davant d'Austràlia. Tres terrassenques, com al Munfial 2022 Tres jugadores terrassenques, igual que al Mundial drl 2022, van formar part d'aquella selecció: Anna Maiques, Núria Olivé i Cèlia Corres. Aquesta última no va disputar ni un segon en tot el torneig olímpic, fet que va provocar una notable polémica. La de fa 30 anys és, encara avui, l'única medalla d'or olímpica assolida pel hockey espa yol. I no només això: és també l'única que s'ha penjat un equip femení espanyol en uns Jocs Olímpics.