Unes 8.000 persones vibren a l’Olímpic en l’adeu a la Copa

“Avui el Terrassa el fan per la tele. El camp estarà ple”. Ho comentava un noi a la seva companya, sorpresa per l’ambient i la presència policial als afores de l’Estadi Olímpic més d’una hora abans de l’inici del partit de la segona eliminatòria de la Copa del Rei entre el Terrassa FC i el Deportivo Alavés. I efectivament, el matx dels terrassistes el va emetre en directe Movistar +. No passava des de l’any 2004, quan les càmeres del Canal + van visitar l’Olímpic per oferir un Terrassa-Valladolid de lliga que va acabar amb victòria local per 2 a 1. L’ambient d’aquest dimecres era de partit gran. Els aficionats terrassistes ocupaven els bars i les terrasses dels voltants de l’Olímpic fins minuts abans del xiulet inicial. N’hi havia també alguns de l’Alavés, que havien aparcat les seves autocaravanes a l’aparcament del gol nord. Tot i l’extraordinària presència policial, no hi va haver cap mena d’incidents. L’Estadi Olímpic estava a rebentar. No hi cabia ni una agulla. Les escales i d’altres zones comunes estaven plenes de gent. Ningú no es volia perdre un partit tan estimulant. Cal retrocedir dues dècades per recordar un ambient com el d’ahir: el partit internacional entre les seleccions sub-21 d’Espanya-Itàlia del 28 de març del 2000, el duel d’anada dels vuitens de final de la Copa de Rei contra el Real Madrid del 8 de gener del 2003 o bé la final de la Copa Catalunya entre Terrassa i Barça del 8 de maig del mateix any. L’activitat, frenètica, ha començat un parell d’hores abans del matx. La música de la megafonia acompanyava els aficionats que esperaven a les portes de l’Estadi. A dos quarts de tres ha arribat l’autocar del Terrassa. Encapçalada pel sempre imprescindible Pepe Mármol, els futbolistes han anat baixant entre crits i cops a l’espatlla dels aficionats. Deu minuts més tard han arribat els de Luis García Plaza. https://www.diarideterrassa.com/fotografia/2023/12/06/fotos-el-terrassa-fc-cau-contra-lalaves-en-un-olimpic-ple-a-vessar/

No hi cabia ni una agulla

Faltava més de mitja hora per començar i tothom era ja a lloc. Les entrades no eren precisament econòmiques, però Terrassa va demostrar, una vegada més, que té fam de futbol. De bon futbol. A les graderies no hi cabia ni una agulla. Fins i tot a la zona baixa de la tribuna, on moltes de les localitats tenen una visibilitat discutible. Amb el xiulet inicial, la gent s'ha dedicat a animar l’equip, per bé que alguns es van voler recordar també del Sabadell. Passaven els minuts i el Terrassa mantenia a ratlla els visitants. El somni de passar ronda era al cap de tothom. I el pas dels minuts semblava donar la raó als més optimistes. La diferència de categoria entre els dos equips no es veia reflectida damunt del terreny de joc. El gol dels bascos, aconseguit per Alkai al minut 21, ha refredat una mica l’ambient, però la gent no ha deixar mai de creure. El 0 a 1, que acabaria resultant definitiu, ha estat un calc del gol anotat per Jordi Cano en la primera ronda davant de l’Albacete. Errada defensiva i gol, però en aquest cas va ser en contra i no a favor. Els aficionats terrassistes, però, especialment els del gol nord, no paraven de cantar i de cridar. Ni d’animar. Al descans, els optimistes guanyaven els pessimistes. “Remuntarem. I després ens tocarà el Barça i també el guanyarem”, comentava un aficionat a la tribuna alta. La profecia no s'ha complert, però la gent s'ha acomiadat feliç. Tot i l’eliminació, ha marxat a casa satisfeta.