Què va suposar per vosaltres debutar amb la selecció espanyola? Mireia Herrero: Porto anys a les seleccions inferiors. Arribar a l’absoluta és un somni fet realitat i també una gran recompensa. Sofia Keenan: Des de petita he volgut ser a la selecció. Vinc d’una família amb nou internacionals, entre germans, pares, avis i oncles. Per a mi és quelcom molt especial.
Vau debutar a la Pro League el mes passat a València i després vau anar a Austràlia. Com vau viure l’experiència d’aquests tres primers partits? M.H.: Va ser molt emocionant. Debutar contra Bèlgica amb la família a la graderia va ser espectacular. Vam debutar juntes. No recordo res del partit, sinó l’emoció i les ganes de fer-ho bé. El ritme és diferent del que estem acostumades. Tot és nou i tot et fa molta il·lusió. S.K.: Vam debutar juntes i ens vam ajudar molt. Tenir la família i els amics a la graderia ho va fer molt especial tot plegat. Vam guanyar 1-0. Va ser un partit molt tàctic.
Quin ambient vau trobar a la selecció? M.H.: Algunes companyes les coneixíem de seleccions inferiors. Em va xocar molt entrenar al costat de les internacionals més veteranes. Les coneixia només d’haver jugat contra elles. S.K.: Ens van rebre molt bé. Hi ha un grup espectacular. A més, tenen moltíssima qualitat.
Què us va demanar el seleccionador, Carlos García Cuenca? M.H.: Sempre diu que està molt content que puguin arribar a la selecció jugadores joves. Ens va dir que aprofitéssim l’oportunitat i que en gaudim. Vam aprendre molt. S.K.: El Carlos vol que físicament siguem unes bèsties, que correm, defensem i anem sempre en grup. M’ha sorprès molt gratament com a persona. És dur quan cal, però també és molt empàtic. Hi pots parlar del que sigui. Sempre ha estat molt atent amb nosaltres.
Us veieu disputant el Mundial d’Amstelveen i Wavre? M.H.: No hi penso, la veritat. M’ha arribat aquesta oportunitat i vaig concentració a concentració. Intento aprendre el màxim. Si al desembre m’haguessin dit que jugaria la Pro League, no m’ho hauria cregut. S.K.: És així. Quan estàs en aquest nivell tens l’ambició de ser aquest estiu al Mundial, però sabem que no ens hem de frustrar ni posar-nos pressió si no hi anem. Cal anar pas a pas. Si toca, genial. Si no, continuarem treballant.
Esteu satisfetes del rendiment ofert en els tres partits que vau jugar a València i a Hobart? M.H.: Òbviament, penso que ho puc fer millor, però vaig marxar satisfeta. És un context diferent del del club. No toques tanta bola, però et compensa tenir aquesta oportunitat. S.K.: El 14 de desembre vaig tornar del Mundial sub-21 de Xile. Dues setmanes després, quan em va trucar el Carlos, estava al llit amb grip. Era divendres i dilluns havia de ser a Madrid. No m’ho esperava. Tenia una mica de por. Em feia cert vertigen. El nivell és molt alt, però totes dues hem competit molt bé.
Quin és el nivell d’aquesta selecció espanyola? M.H.: Hi ha moltes jugadores joves que han iniciat aquest nou cicle. Hi ha un molt bon nivell. Ens centrem molt en la preparació física, però hi ha gent tècnicament molt bona. S.K.: Penso que tenim una selecció amb un potencial enorme. El hockey femení és cada vegada més físic. S’està treballant molt bé i continuarà pujant en el rànquing mundial.
Parlem una mica de l’Egara. Dimarts marxeu cap als Països Baixos per disputar la vostra primera Euro Hockey League. M.H.: Serà la primera vegada a la història que juguem una EHL. Per a mi, és un altre somni fet realitat. Tenim també la Copa de la Reina a Sant Cugat, on intentarem reeditar el títol de l’any passat. I a la lliga anem segones. Anem setmana a setmana. Tots els partits són importants. L’equip està amb moltes ganes de donar-ho tot. S.K.: Jugar a Europa és un regal per a nosaltres. Tenim per davant tres competicions molt atractives. A la lliga hem fet una gran primera volta i confiem lluitar per donar al club la primera lliga.
Dilluns farà un any de la consecució de la Copa de la Reina. Com la recordeu? M.H.: Va ser espectacular. El club ho va donar tot. L’esforç de totes dins del camp ens va permetre fer història. S.K.: Va ser un cap de setmana espectacular. Només de pensar-hi se’m posa la pell de gallina. Miraves la graderia i veies els veterans de l’Egara plorant. Aquest club ha estat sempre molt d’homes. Vaig tenir la sensació que l’estàvem canviant.
Quin somni us queda per fer realitat? M.H.: Evidentment, poder arribar als Jocs seria el màxim. Però no serà senzill. Vaig pas a pas. S.K.: Espero poder ser olímpica a Los Angeles. Coincidir amb el meu germà i el meu cosí seria bestial. També m’agradaria guanyar un altre gran títol amb el Club Egara ben aviat.
