Feia molt de temps que Terrassa no vivia una tarda de futbol com la d’aquest diumenge. Gran ambient a l’Olímpic, comunió total entre l’equip i l’afició, i un triomf contundent davant l’etern rival. El millor Terrassa FC de la temporada va aparèixer en el moment més esperat. I ho va fer de manera incontestable: superant el Sabadell en totes les facetes del joc, dominant des del primer minut i deixant la sensació que el marcador podia haver estat més ampli.
Els de Víctor Bravo van regalar als més de 5.000 aficionats la victòria més celebrada de l’any, després d’una temporada a casa amb més ombres que llums. L’equip va connectar amb la grada com poques vegades, i junts van escriure una pàgina per al record.
Feia gairebé 23 anys que el Terrassa no guanyava l’etern rival en lliga a l’Olímpic. L’última vegada havia estat el 28 d’abril del 2002, amb un gol solitari de Keko. Aquell equip, com l’actual, va protagonitzar un “rush” final espectacular que li va permetre accedir al “play-off” com a cinquè. Llavors va començar un somni que acabaria portant el club al futbol professional. Qui sap si la història pot repetir-se.
Des de l’anunci de la venda del club, l’equip sembla alliberat, amb una velocitat de creuer que li ha permès creure en allò que, fa només unes setmanes, semblava impossible. Ara no queda cap altra opció que sumar un 6 de 6 i esperar les errades dels rivals. Diumenge, Olot s’ha de tenyir de vermell. Una victòria mantindria viu el somni i permetria al Terrassa arribar a l’última jornada amb opcions reals de lluitar pel “play-off”.