Què la va fer decidir a assumir la presidència? Portava molts anys a la junta com a directora tècnica de les curses. Tant jo com els companys de la junta directiva ja estàvem assumint un gran volum de feina. M’hagués agradat que el president fos el Jaume Álvarez, però va decidir que no per motius personals. Llavors, vaig decidir fer un pas endavant. És una molt bona oportunitat per desenvolupar un gran projecte de ciutat. No és una figura de poder, sinó de coordinació.
Quins reptes s’ha plantejat? El repte és fer créixer la Mitja entre tots, amb tota la gent de la ciutat, els col·laboradors, els patrocinadors, les entitats esportives. No és un repte personal sinó de la nostra associació i de tota la gent que hi vulgui participar. Estem totalment oberts a tothom.
No sempre havia estat així? Abans es feien les coses d’una manera diferent.
Han manifestat que volen canviar moltes coses. Quines? Hem anunciat alguns canvis, però ens agradaria canviar-ho pràcticament tot. El que volem és una desvinculació total de tot el que hi havia fins ara, tant de la manera de fer com de les coses que s’havien fet. Ja tenim nou logo i la nova data.
En algun moment va pensar que la Mitja Marató podia desaparèixer? Hi va haver moments francament delicats. Però nosaltres teníem molt clar que portàvem molts anys treballant molt dur com perquè això quedés en res. Precisament això és el que ens va dur a fer un pas endavant. Volíem seguir i seguirem de la manera en què ens sentim més còmodes. Aquesta era la visió majoritària.
Menys David Otero, la resta continuen? Sí. El grup serà el mateix.
Què va passar amb David Otero i la seva dimissió? Va acabar la seva etapa. Era una etapa que potser havia d’haver acabat abans. Molta gent, tant de la mateixa associació com de fora, pensa que la 25a edició hagués estat el moment de plegar, però va voler-ho allargar. Però ja ha marxat.
Ha parlat amb ell? No. Ens va dir que plegava per motius de salut i vam decidir respectar-ho. Desitgem que li vagi molt bé.
El seu fill, Isaac Otero, que va organitzar la cursa de l’any passat, tampoc segueix. No havia format mai part de l’associació. Només ajudava alguna vegada al seu pare. De fet, el que va passar l’any passat va ser una mica el detonant del canvi. Va haver-hi problemes d’organització i de gestió.
Quins problemes? La Federació Espanyola d’Atletisme, per exemple, ens va anul·lar els resultats de la passada cursa per haver fet canvis en el recorregut. Faltaven més de 100 metres per completar el recorregut i es van canviar alguns girs.
Com pot passar una cosa així? Quan homologues un circuit, has de seguir al peu de la lletra el que t’han dit. Qualsevol mínim canvi et penalitza.
Hi va haver més queixes? Sí. Els últims anys ja no era una cursa gaire participativa. En la darrera edició tot va esclatar. Hi va haver problemes amb els proveïdors. El mateix dia de la cursa es van donar dorsals.
Quan es van presentar van deixar clar que volien trencar amb el passat. Especialment pel que fa a la transparència i a la comunicació. Volem obrir els braços i portar-nos bé amb totes les entitats: Ajuntament, Policia Municipal, Consell Esportiu, mitjans de comunicació, etcètera. Que tothom que vulgui participar de la Mitja pugui fer-ho. Volem parlar amb tothom i fer que la Mitja sigui una cursa de ciutat, de tothom. Ajudarem a tothom que vulgui.
Com s’han trobat la caixa? Tenim encara uns quants deutes. Estem parlant amb algunes entitats. Esperem resoldre-ho tan aviat com sigui possible.
Han canviat la data al dia 28 de febrer. Per què? És un tema de calendari. Cada vegada hi ha més curses. N’hi ha de tota mena, de participatives, competitives, populars i solidàries. És fantàstic per a la gent que li agrada córrer. Hem intentat que no coincideixi amb altres curses per tal que tothom les pugui gaudir.
Es pot créixer en participants? I tant! De fet, volem fer-ho a la pròxima.
L’associació havia organitzat moltes curses. Només en queden tres. Es van deixar de fer pel motiu que sigui. Ara es fa una lliga de barris, de caràcter més popular. Seguim organitzant la Mitja i la Santi Centelles, a banda de la Fanny Sallés. Estem fent molts socis. Fins ara no n’hi havia. Hem recuperat el Quico Querol, que ja feia una Mitja dos anys abans de la primera.
