Ferran Paredes té una discapacitat intel·lectual del 33%. Va començar a practicar el tennis taula amb 6 anys. Quan encara era un nen li van diagnosticar TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat). Des dels 10 competeix, però, per tot Espanya. Els seus èxits més notables els ha obtingut en la modalitat de tennis taula adaptat. És el vigent campió d’Espanya de la seva categoria i ha guanyat els cinc darrers campionats estatals de manera consecutiva. Juga també a les competicions de vàlids de manera regular. La competició adaptada de tenis taula es divideix en 11 categories. De l’1 al 5 és per a esportistes que juguen en cadira de rodes, de major a menor afectació. Del 6 al 10 competeixen dempeus els jugadors amb alguna discapacitat física, també de major a menor afectació. La categoria 11, la més controvertida, és la de la discapacitat intel·lectual.
Com vas començar a jugar a tennis taula? Tenia 6 anys. El meu pare jugava a tennis taula com a aficionat. Va fer una web que es deia “Ping-pong per a tothom” i anava per tot Barcelona jugant. De petit, el veia arribar a casa de nit amb tot de trofeus. Em cridava l’atenció i vaig poder provar-ho. Jo havia jugat a bàsquet i havia fet patinatge, però mai no havia provat el tennis taula. Vaig pensar que potser seria una bona opció. I ara, el tennis taula és la meva vida.
I vas començar a jugar. Sí. Vaig estar entrenar amb força temps amb el meu pare. De seguida vaig començar a competir. Amb 10 anys ja anava per tot Catalunya. Els matins, un parell d’hores abans d’entrar a l’escola, jugàvem a una taula que hi havia en una plaça al davant de l’escola l’Enxaneta. Jugàvem tant si feia sol com si plovia.
Per quins clubs has passat? La veritat és que he anat canviant bastant. Vaig començar al CTT Els Amics. He estat a Girona, Castellgalí, Olot, Lluïsos de Gràcia, Encamp...
De mica en mica has convertit el tennis taula en una forma de vida, oi? Totalment. Actualment visc en un centre de tecnificació de Linares, on entreno amb jugadors de tot Espanya. De fet, soc l’únic esportista adaptat del club. Jugo a Segona Estatal i ha guanyat 31 dels 37 partits que porto disputats contra jugadors vàlids.
Com va a la residència de Linares, on ets des del setembre de l’any passat? Molt bé. És un club amb una gran experiència i molt nivell. Em vaig preparar intensament durant l’estiu per arribar a Linares en el millor moment.
I no ho fas gens malament en les competicions de vàlids. Quin rànquing tens actualment? Estic en el lloc 18 del rànquing espanyol de jugadors vàlids. Soc també el sisè millor d’Andalusia, on estic jugant ara. En tennis taula adaptat estic a dalt de tot. Però el rànquing va canviant, ja que hi ha moltes competicions. El meu objectiu és arribar als Jocs Paralímpics de Los Angeles del 2028.
Quines possibilitats creus que tens? A mi em sembla bé competir en els dos mons, sempre que cap dels dos em faci deixar l’altre. Eduardo Cuesta, de 41 anys, és el millor jugador d’Espanya de la classe 11. Fa 17 anys que guanya el Campionat d’Espanya. Ja he aconseguit guanyar-lo.
I la selecció? La classe 11 no és senzilla. Has de passar unes proves mèdiques amb una psicòloga per tal de comprovar que no fas trampa, que realment tens aquella discapacitat. A més, no és senzill ser jugador adaptat en un club on ets l’únic que està en aquesta situació. De vegades costa tenir un entrenador que s’adapti a les teves necessitats. Hem de seguir evolucionant.
No hi ha cap associació catalana de tennis taula adaptat? No. En altres autonomies sí que existeix, però aquí encara no. Tinc molt contacte amb gent del món adaptat gràcies al meu pare, que m’entrena, però encara ens falten moltes coses per aconseguir.
L’any 2024 vas arribar a la final del Campionat d’Espanya, però encara faltava un any per proclamar-te campió d’Espanya. Sí. Recordo que vaig fer un molt bon partit, però vaig acabar perdent. Ningú no havia guanyat a Cuesta i el vaig guanyar en la competició per equips. L’any passat, al Campionat d’Espanya celebrat a La Nucía el vaig guanyar per 3 a 0.
El teu gran somni és Los Angeles? M’encantaria estar convocat amb la selecció espanyola per als Jocs Paralímpics de Los Angeles. És un somni per a mi. És el gran objectiu. Treballo cada dia per ser-hi.
Portes cinc anys liderant el rànquing adaptat de la classe 11. Això et deu donar esperances. Absolutament. Però el nostre és un esport molt complicat. Has de ser molt constant i donar el millor de tu a cada competició.
