El passat 23 d’agost va morir als 95 anys una de les figures més importants i representatives de la història del Club Egara, Cesc Llongueras Margarit. Havia deixat una profunda empremta en moltíssims jugadors i diferents persones vinculades a l’entitat del Pla del Bonaire. És per això que el Club va organitzar dijous al vespre un emotiu acte de record a la seva figura.
Unes 80 persones, entre elles familiars, amics, membres de l’entitat i persones vinculades al món del hockey, es van aplegar a la piscina del Club Egara per retre-li aquest homenatge pòstum. La trobada va servir per recordar la figura del Cesc, la seva trajectòria i, especialment, la seva manera de viure i transmetre la passió pel hockey i el sentiment de pertinença a l’entitat.
L’acte, conduït per Pere Ejarque, va donar pas a diferents moments de record. Un dels més emotius va arribar amb la intervenció de la seva filla, Anna Llongueras, acompanyada de la seva mare Rosa i del seu germà Xavi, que van compartir amb els assistents unes paraules dedicades a la seva figura.
Van prendre part també en l’acte Pere Amat, Joan Comerma, Itziar Herreros i Quico Salvatella, que es van encarregar de recordar diferents etapes i vivències compartides amb Llongueras. A través d’anècdotes, tant personals com esportives, van posar en relleu la seva estreta vinculació amb el hockey i amb l’Egara, així com la personal i apassionada manera com transmetia aquests valors a tots aquells que l’envoltaven.
Va guanyar el primer títol
Nascut a Terrassa el 5 de novembre del 1930, Llongueras es va incorporar al Club Egara l’any 1946. Va formar part de l’equip que l’any 1952 va guanyar el primer títol estatal del club, el Campionat d’Espanya celebrat a València. Va jugar amb la selecció espanyola i va ser també internacional amb Espanya. Anys després, arribaria a ser directiu de l’Egara. Juntament amb Paco Dinarès, va fundar l’escola de hockey del Club Egara.
Llongueras no va parar de rebre reconeixements durant la seva vida. El camp 3 de l’Egara, per exemple, duu el seu nom. Va rebre l’escut d’or i brillants del club, a més de guardons com el de soci de mèrit i el soci d’honor. El 1998 va ser Terrassenc de l’Any i en la darrera Gala de l’Esport va rebre una menció especial a la seva trajectòria esportiva. Presidia el Tribunal d’Honor de l’Ordre del Drac de Sant Llorenç.
