Després d’una àmplia i exitosa trajectòria en el món del hockey, el davanter terrassenc Xavi Lleonart (35 anys) va penjar l’stic en acabar la temporada passada. Ho va fer guanyant la lliga amb el Polo a la seva ciutat. Format a les categories inferiors del CD Terrassa, ha jugat també al Polo i al Bloemendaal neerlandès, equip amb el qual va guanyar l’Euro Hockey League, la màxima competició europea a nivell de clubs. “Xavito”, com el coneixen els amics i companys, va ser internacional absolut en més de 221 oportunitats amb Espanya, anotant 93 gols. Va ser olímpic en tres oportunitats, a Londres 2012, Rio de Janeiro 2016 i Tòquio 2020. Va assolir la plata a l’Europeu d’Anvers del 2019. A la Gala de l’Esport de fa un parell de setmanes va rebre una menció especial en agraïment a la seva extensa trajectòria.
Imagino que està molt satisfet amb l’homenatge que va rebre per part de la seva ciutat. Va ser realment molt emotiu. Després de diversos anys venint a aquesta gala com a finalista. Que es valori la meva trajectòria ara que ja estic retirat és molt especial per a mi. Espero que no sigui l’última, tot i que té pinta que ho serà.
No es penedeix d’haver plegat? La veritat és que no. Estic molt orgullós de tota la meva trajectòria. He estat molt feliç durant tots aquests anys. Considero que ja toca deixar pas als joves. A partir d’ara han de ser ells els protagonistes.
Encara veu hockey? Sí. I tant! Veig tots els partits que puc. Estic tornant a l’ambient familiar de les Pedritxes. Veig tots els partits de Divisió d’Honor “A” i “B” i també el femení. De fet, estic jugant a Primera. Estic retirat però segueixo jugant amb els amics quan puc. He fet un pas al costat a nivell professional, però la meva vinculació amb el hockey durarà tota la vida. En seguiré gaudint, perquè jo m’ho passo molt bé jugant a hockey.
Ha pensat a fer d’entrenador? A priori, no. No ho rebutjo d’entrada, però ara mateix no és el que em ve de gust. Estic centrat en altres coses. Per dedicar-me al hockey de manera professional he hagut de renunciar a altres coses a nivell professional, acadèmic i laboral. Ara, el meu enfocament està en un altre àmbit. De moment, no em veureu a les banquetes.
Quin record guarda dels tres equips on ha estat? El CD Terrassa és el club on he nascut i he crescut. És el lloc on em vaig poder desenvolupar com a jugador, arribant a la selecció com a esportista professional. Després, quan vaig veure que la cosa anava seriosament, vaig entendre que necessitava un canvi. Vaig fitxar pel Polo perquè necessitava aspirar a tot i veure on era el meu sostre. Durant anys, m’ha permès guanyar tots els títols que tinc. He pogut guanyar força lligues i Copes.
L’any que va passar a la lliga neerlandesa jugant amb el Bloemendaal va ser espectacular. I es va proclamar campió d’Europa, una cosa que molt pocs jugadors terrassencs han aconseguit. Sí, va ser una temporada magnífica i molt enriquidora per a mi. Va ser una experiència extraordinària. Guanyar l’Euro Hockey League va ser fantàstic, però el que més vaig gaudir va ser el nivell de hockey que hi havia als Països Baixos. M’ho vaig passar molt bé.
Era un estil de joc molt diferent del de la lliga espanyola, oi? Exacte. I a més, encaixava perfectament amb el meu estil de jugar. Es practicava un hockey molt elèctric, molt ràpid, molt veloç, molt combinatiu. Ho vaig gaudir moltíssim tot i que només m’hi estigués un any.
La seva presència a la selecció espanyola mereix un capítol a part. Van ser molts anys i vaig poder viure tres Jocs Olímpics. Va ser una etapa molt particular, que arribava just després de la gran generació de jugadors que van fer medalla a Pekin. Jo no vaig tenir la sort de guanyar cap medalla, però vam fer tres diplomes olímpics. Vaig deixar la selecció content d’haver pogut continuar mantenint el nivell i seguir fent que Espanya continués sempre entre els vuit primers equips del món. Va ser una etapa magnífica per a mi. Em vaig sentir absolutament realitzat. Vaig marxar tranquil.
El veurem vinculat ben aviat a algun club en alguna tasca concreta, no necessàriament com a entrenador? Ara mateix estic al CD Terrassa. Jugo, hi passo moltes hores i ajudo en el que puc de manera més o menys altruista. Però a nivell protagonista, a curt termini no tinc previst fer res. Ara per ara, no ho tinc contemplat.
No li ha trucat ningú per cap projecte? És que jo crec que la gent sap que visc el hockey molt intensament i que ara per ara necessito una mica d’aturada. Així d’entrada, no descarto res vinculat amb el hockey, Veurem què passa en els anys vinents.
