
- “Amb l’esport arribem on no arribem d’altres maneres”
ARA A PORTADA
Publicat el 12 de maig de 2021 a les 08:00
Actualitzat el 11 de maig de 2021 a les 19:25
Marta Puig, directora tècnica del centre ocupacional Fupar
Es va formar com a psicòloga i pedagoga i es va especialitzar en les persones amb discapacitat intel·lectual. Després d’un temps a un gabinet psico-pedagògic amb persones amb dificultat d’aprenentatge,es va incorporar al Centre Ocupacional Fupar. En tot el que rodeja a la discapacitat intel·lectual, considera que “socialment, hem millorat moltíssim i ara ens veiem en acord de fer uns canvis que fa uns anys semblaven impensables”.
Assegura que “aquestes persones, amb un acompanyament, amb un aprenentatge i un suport, està ben vist que ocupin llocs que abans estaven vetats” i que eren per persones sense discapacitat.
Va ser una de les impulsores del hockey inclusiu, el que va ser el primer pas a la Lliga BBVA Hockey+, la primera que depenia d’una federació. “L’esport és una eina que ens obre les portes i ens fa relacionar amb les persones de manera natural. Amb l’esport, arribem on no arribem d’altres maneres”, comenta.
La seva relació amb el hockey és total. Va ser jugadora a l’Egara i el seu marit és el president de la Federació Catalana. A més, una filla juga i l’altra arbitra, les dues a la màxima categoria.
Està vinculada o col·labora amb molts organismes o associacions, però no li sap greu que això li resti temps lliure personal. “Gaudeixo molt del temps de dedicació a projectes i a vegades m’omple més que altres coses que faig”. Li queda temps per llegir novel·les. “És la meva estona d’evadir-me i passar-ho bé”, diu.
Notícies recomenades
-
Gent de Terrassa “Al final ets tu qui respons per tu, i si no ho fas tu, no ho farà ningú”
-
Gent de Terrassa “Amb l’autocaravana no has d’estar lligat ni depens d’hotels”
-
Gent de Terrassa “La colla de Minyons té aquesta manera rebel que la fa especial”
-
Gent de Terrassa “La fotografia és congelar la llum de la vida”
-
Gent de Terrassa “Quan acabes, notes una alegria, però l’endemà sents un buit”
-
Gent de Terrassa “La gent es guardava la música i jo, al revés, gravava els locutors”