“A les primeres dècades del segle XX, hi havia dones molt potents”

Teresa Rodríguez, mestra i historiadora

“La història m’agradava de sempre”, diu. Va estudiar Magisteri i, quan va acabar, va fer l’especialitat d’Història Contemporània. Fa classes a Secundària, després de passar per Primària, un canvi que, en principi, li va costar. Però assegura que ara “no ho canviaria” i afegeix que, a aquest cicle “pots fer projectes molt més creatius i interessants”. Va entrar al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, i la primera recerca “era un projecte d’història de les dones”. I així ha estat en tots els projectes que ha participat, relacionats amb les dones. Creu que fa falta que es conegui més sobre dones rellevants i de les quals no es coneix la seva tasca. “Agafes els llibres d’història de l’art, i de cent artistes, només dues dones. A Filosofia no estudien cap dona. Falta una mirada àmplia, en tots els àmbits”, apunta. I afirma que “les noves generacions han de tenir referents i a les primeres dècades del segle XX, hi havia dones molt potents”. Està vinculada al Casal de la Dona on fa la mateixa faceta de recerca, amb el grup Sabates Vermelles, que també treballa per a la memòria. “Intentem treure a la llum a dones que van tenir un paper protagonista”, diu. És crítica amb algunes xarxes socials, on veu que “el reflex de la dona és sexista, i la dona no només el cos, és el cervell”, també. Caminar, la muntanya, estar amb la família i llegir estan entre les seves preferències pel que fa al lleure. “Aquest any acabarem el camí de Sant Jaume, que l'hem fet en tres etapes”.