“Totes les èpoques són bones si t’ho passes bé i m’ho he passat bé”

Tomàs López, catedràtic d’enginyeria mecànica jubilat

El seu pare era llicenciat en Ciències Exactes, però va seguir un camí alternatiu, i va estudiar Enginyeria Mecànica. “A mi m’agradaven les matemàtiques i la mecànica, i també el tèxtil”. Quan va guanyar les oposicions de catedràtic, la plaça la va guanyar a San Sebastián, on va estar quinze anys. “Allà vaig estar molt bé, ensenyant, i també vaig fer amistats amb els altres professors. Era molt divertit anar a les societats gastronòmiques i fer de basc”. Exercir com a professor l’ha fet “sentir-me molt bé perquè jo gaudia ensenyant als altres”. I afegeix que “és una satisfacció” haver pogut ajudar a alumnes que tenien moltes dificultats per superar algunes assignatures. L’any 1979 va tornar a Terrassa. “Tenia al cap tornar perquè aquí tenia els amics”, explica. A San Sebastián ja va començar a relacionar-se amb el món de l’esport, i de nou a Terrassa va continuar, lligat al bàsquet, i també en altres esports. “Vaig portar el bàdminton a Terrassa”, recorda. Va ser president de l’Epic, club del qual lamenta el seu final, i afirma que “quan vaig arribar hi havia quatre o cinc seccions i quan ho vaig deixar n’hi havia setze”. Amb noranta anys, es troba “molt bé” i creu que “ara hi ha una altra forma de viure, però totes les èpoques són bones si t’ho passes bé, i jo m’ho he passat bé. No tinc res a envejar a ningú”. Actualment, és el president de l’Associació de Professors Universitaris Jubilats de Catalunya. “Fem excursions i ho passem bé. Quan et jubiles has de fer alguna cosa, si no, t’avorreixes”.