Fa cinc anys que treballa “en una empresa de muntatge de màquines de joc” i, fa tres anys que “em dedico és a estudiar cursos de literatura i d’escriptura creativa”. En va fer dos de relat curt i ara en fa una de novel·la. Escriure li agrada, però “sobretot llegir i vaig començar a provar i em va semblar que anava bé, la gent m’animava perquè els agradava el que feia” i dedicar-se a l’escriptura és el que voldria fer.
Va estudiar Belles Arts, uns estudis que considera que “com a persona et serveixen moltíssim”, però, laboralment, costen molt. No els va acabar, si bé opina que “és el millor que he pogut fer mai”. Havia pintat quadres i també va treballar en un sex-shop.
Té assumit que dedicar-se enterament a escriure és complicat i, a més, considera que “tampoc acabo de creure en el tema de l’autopublicació i tot això. Crec que això ha complicat encara més les coses” en aquest camp i hi ha moltíssima més oferta.
“Crec que el camí està a guanyar alguns premis i que això t’obri una mica les portes. Més que picar a porta freda a les editorials, perquè les editorials avui dia no t’agafen manuscrits si no ets conegut d’algú o no n’has publicat alguna cosa prèvia”, sosté. Intenta escriure “cada dia” i manifesta que “això és una cosa que ho has de fer amb molta regularitat i amb molta intenció”.
Està escrivint dues novel·les, una “molt autobiogràfica” i l’altra “de quan jo treballava al sex-shop, explicant les meves experiències i el comportament de la gent i com em va canviar”.
