Fa set anys que es va jubilar, després de fer de mestre. Va estudiar Magisteri, i després Filologia i els últims anys va treballar al Liceo Egara. És originari de Cartagena i, quan tenia 10 anys va arribar a Terrassa. “Allà anava als Maristes i eren avançats, pedagògicament, i aquí tot era més engarrotat i un ambient més negatiu”, recorda. I es va proposar “poder estar a l’ensenyament, transmetent un ensenyament que fos més creatiu”.
Quan tenia 19 anys, es va fer soci d’Amics de les Arts. “Quan vaig entrar, vaig veure un ambient diferent d’altres llocs que em va agradar”, apunta, i sobretot anava per “les arts plàstiques” i “el color”. Allà va conèixer a persones “admirables, que donaven el seu esforç a la societat”. Des de llavors ha col·laborat amb aquesta entitat i, actualment, és el vocal de Literatura i Pensament. Admet que està preocupat pel futur de l’associacionisme cultural.
Recentment, ha publicat el llibre “Grisalla, claroscuros y penumbras”, que té cinc parts, amb contes, “moments de la meva vida” i altres. “La meva escriptura no és filla de la imaginació. Escric des del dolor” i de records de la seva família en una època “molt grisa” com va ser la guerra i la postguerra, afirma. Abans, havia escrit en revistes i en llibres col·lectius i aquest és el primer que és seu. I ja està escrivint el segon.
Es va fer soci d’Amics de les Arts l’any 1971 i sempre està disposat a ajudar. “M’agrada definir-me com una persona que aporta amb discreció el seu granet de sorra a la comunitat”.
