Publicitat
Gent de Terrassa

“El flamenc no està en perill, però s’està perdent l’ambient”

/ Nebridi Aróztegui
Publicitat

Pedro Limón, president de Flamencología

Per motius de feina, va arribar des de Huelva a Barcelona l’any 1998 i, uns anys més tard, es va establir a Terrassa. És enginyer i funcionari, i també va viure a Madrid. “Em va xocar més la diferència entre Huelva i Madrid que entre Huelva i Barcelona” i afegeix que a Terrassa “la gent fa vida en els barris. I en això, s’assembla molt a Huelva, cada barri és com un petit poble”.

El flamenc sempre ha format part de la seva vida i el seu referent, per edat, “és el Camarón”. Alerta, però, que “al flamenc hi ha molt romàntic i molta melancolia i no tot és veraç” i, en aquest aspecte, afegeix, “jo soc més objectiu”. L’any 2013, juntament amb altres persones, va fundar l’associació Flamencología, una penya que “està molt viva i que fora de Terrassa està molt reconeguda”. “A Catalunya, les penyes són més riques, perquè hi ha gent de tots els llocs”, apunta.

“Per aprendre flamenc no fa falta que et canti el millor cantaor, pots aprendre d’un aficionat”. I afirma que, el flamenc “no està en perill”, però sí que “s’està perdent l’ambient flamenc” i ho atribueix a “una societat més individualitzada” i que moltes penyes “no ho han sabut transmetre”.

No només viu de flamenc. Li agraden altres estils i manifesta que “no soc tancat i m’agraden molts tipus de música”, com “la música clàssica o la Zarzuela”.

En els moments d’oci li agrada “estar en bona companyia, rodejat de gent, amb una bona conversa i menjant bé”. El que no li agrada, diu, és menjar sol. “És la cosa més trista del món”.

Publicitat
To Top