Treballava a una empresa tèxtil, que, després d’un incendi va tancar i es van quedar els treballadors al carrer. “Des d’aquest moment vaig entendre que si volies defensar els teus drets, o estaves ficat o et deixaven al marge”, comenta. Lamenta que “ens van acomiadar i no vam saber defensar-nos”. Després va entrar a l’empresa d’autobusos de la ciutat, on ha estat fins que es va jubilar, ara fa dos anys.
L’any 2015 es va fer càrrec de la secció sindical de TMESA, per part de la UGT i apunta que “mai vaig voler entrar en el comitè d’empresa perquè creia que la meva labor estava més amb els afiliats”. Reclama que el que “es guanya ha de ser en una taula de negociació i el que es perd també, no “per subterfugis o lleis perquè les empreses grans se n’aprofitin”. Està jubilat, però si els seus companys li demanen ajuda, està disposat a donar-los. I opina que, en les licitacions públiques, “no es té en compte al treballador”.
El preocupa i molt el tema de les residències per a la gent gran i diu que “com a sindicat, apostem per les residències públiques i pensem que totes ho haurien de ser”. Avisa que “quan et jubiles sembla que està tot fet, però no és així” i a nivell sindical, sosté, “encara queden moltes coses que defensar”. Considera que tot “cada vegada està pitjor”, ja que els partits polítics no pensen en tot això.
A principis d’aquest mes, al Congrés de Jubilats d’UGT, el van nomenar nou secretari general de la Unió de Jubilats i Pensionistes (UJP) d’aquest sindicat del Vallès Occidental.
