Professionalment, gairebé s’ha dedicat sempre al món comercial i, en l’actualitat ho fa a Fluidra, un fabricant internacional de piscines. Opina que “l’ofici de comercial ha estat per moments mal vist, però crec que és una part vital per a un negoci. A més a més, és un tipus de feina que és molt difícil que sigui substituïda per la IA”.
Fa un any i mig, amb el Gerard Campmany, van crear un projecte anomenat The Hive, “amb l’objectiu de donar una oferta de música electrònica que no hi ha a la ciutat, o no hi havia”, apunta i afegeix que “som consumidors i no volíem anar a Barcelona i agafar el cotxe cada vegada i tot el que implica”. “Organitzem esdeveniments amb la premissa que sempre són a Terrassa i els artistes també són de Terrassa”, subratlla.
“Fem d’organitzadors. L’única cosa que no fem és punxar”, manifesta. No ho veuen com una opció professional i diu que “de moment està plantejat com a hobby”. Sobre els discjòqueis, sosté que a la ciutat n’hi ha d’un “molt bon nivell”, i creu que “falten noies”.
“El reggaeton encara es manté molt fort, però la música electrònica està bastant de moda. Hi ha moltíssims festivals a Catalunya”, afirma. A Terrassa costa més i opina que “el públic d’aquí és especial, és molt exigent” i agrega que “vol un ambient que sigui agradable, que estiguis a gust”.
Un dels esdeveniments que més espera, juntament amb l’altre creador de The Hive, és una festa electrònica local a la plaça de Ricard Camí, prevista per a la Festa Major d’enguany
