“Sempre miro si hi ha una cursa als llocs on anem de vacances”

carme ballesteros atleta i entrenadora

Mai s’hauria imaginat que acabaria sent atleta i que córrer seria una de les activitats més habituals a la seva vida. “El meu marit estava preparant-se per les proves d’INEF i es va apuntar a la Cursa de la Festa Major i no la va fer. I al final vaig anar a córrer jo amb el seu dorsal. Vaig acabar entre les quinze primeres”. I aquí va començar tot, amb 27 anys. Estava vinculada als Minyons i també feia ball, i havia patit problemes amb un pulmó que no li ha impedit dedicar-se a córrer. “Entrenar és molt dur, i entrenar sola encara és més dur”, assegura, però “la satisfacció és molt gran” quan s’obtenen bons resultats. Per ser un bon corredor, considera que “s’ha de tenir un bon físic, força de voluntat i no avorrir-ho”, tot i que també dona molta importància al factor psicològic. “Si tens físic i no tens cap, no arribes enlloc”, apunta. No s’ha posat cap termini a la seva carrera i assenyala que “vaig fent”. Admet que l’atletisme gira al voltant de l’atletisme. “Sempre miro si hi ha una cursa als llocs on anem de vacances”, diu. Amb 12 anys va perdre al seu pare, el que va precipitar la seva entrada al món laboral i va aparcar els seus estudis. Amb els anys, s’ha format com a entrenadora i exerceix al QSport, i també treballa a l’Escola El Cim.