Des que estudiava segons d’ESO que tenia clar que volia fer Psicologia. Llavors, va fer “unes poques sessions” amb un psicòleg que van ser suficients per “veure que era una professió molt bonica, on podies parlar de les teves coses i no sentir-te jutjada i tenir un espai càlid”.
Sempre li havia cridat l’atenció la psicoteràpia, si bé explica que “volia tocar totes les branques de la psicologia, perquè té diverses sortides i, més o menys, les he tocat totes”. Quan va finalitzar la carrera va fer un Màster General Sanitari i, en acabat, va treballar en centres fins que va fundar el seu propi, que es diu Ramé, una paraula balinesa que diu que significa “la bellesa que emergeix del caos”. “És una paraula que em representa bastant”, diu. Comparteix centre amb el Marc, la seva parella, que és fisioterapeuta.
Té pacients de totes les edats i afirma que “em sento molt còmoda amb tots els perfils”. Està especialitzada en “trauma i aferrament”, que diu que “són dues perspectives que ens influeixen a tots”, perquè “qualsevol ésser humà ha viscut un petit trauma, i tot ésser humà desenvolupa aferrament”. “Des de la pandèmia hi ha hagut un salt de rellevància molt gran en tot el tema de la salut mental i per sort s’ha donat el valor que crec que es necessitava”, opina. No li desagradaria ampliar el seu gabinet amb més oferta.
