De jove volia ser escriptor, però tenia assumit que tenir èxit en aquesta professió no era fàcil i va decidir estudiar Dret, però mai es va dedicar a “judicis”, sinó que la seva tasca ha tingut relació amb “l’assessorament a empreses i a famílies i tot això”.
Després de jubilar-se, va reprendre aquesta estima per la literatura i va començar a escriure “no les novel·les que avui s’estilen, de gent que té problemes, d’amors impossibles, d’entrebancs, sinó novel·les optimistes, amb persones, que són capaces de sortir de les dificultats”, detalla. La primera, de caràcter autobiogràfic va ser “De Gràcia a Manresa”. La segona la va titular “No cal perdre el temps” i acaba de publicar la tercera, “El valor és una joia”. La seva creació no s’atura i ja té al cap la quarta novel·la.
Diu que a molts dels seus personatges “els arribo a estimar i, a vegades, se’m descol·loquen i els haig de posar al seu lloc perquè em sembla que tenen vida pròpia. I m’agrada donar-los un bon final”. Vivia al costat de l’antiga biblioteca Soler i Palet i “vaig llegir molt”. “Intento que la gent s’oblidi que està llegint, i que pensi que ho està pensant”, afirma.
L’autoedició la veu bé perquè “costa molt que un autor novell pugui publicar” i assenyala que “amb els llibres fas el que vols i amb la vida fas el que pots”.
Va ser el primer secretari general de la Cecot i també va fer feines pel seu compte, d’assessor. I va muntar Dickens School, “una xarxa d’escoles d’anglès que va tenir molt d’èxit”.
