“Els cirurgians, on realment gaudim, és en el quiròfan”

Dori Rubia, cirurgiana plàstica

Quan era petita ja tenia curiositat per coses relacionades amb la medicina i tenia molt clar que “era el que volia fer” i va gaudir de moltes beques durant la seva carrera pels seus bons resultats acadèmics. No tenia tan clar d’entrada exercir de cirurgiana i “tenia molt clara que volia ser metge i no concebia la gent que enfocava la carrera al MIR i que no sabien ni posar un punt”, assegura. I des de segon de carrera, va fer guàrdies de traumatologia per aprendre. Després les va fer de cirurgia general i això li va donar un bagatge i la va fer decantar per la cirurgia. “La part de medicina interna no m’atreia tant i a mi sempre m’han agradat els treballs manuals i, amb la cirurgia plàstica, vaig trobar el punt d’unió” entre les dues disciplines. Va conèixer tot el que estava relacionat amb la cirurgia reconstructiva o el trasplantament de teixits i “és el que em va agradar” per dedicar-s’hi. “La meva il·lusió era dedicar-me a la part reconstructiva i reparadora” i va entrar, l’any 1997, a treballar al que ara és Àptima. “Els cirurgians, on realment gaudim, és en els quiròfans, és el que ens agrada”, més que estar a una consulta. “Soc molt perfeccionista i, per la pacient, és la seva cirurgia i jo haig d’intentar que els resultats siguin bons i que tot vagi bé”, declara.