Publicitat
Gent de Terrassa

“La meva vocació, sense jo saber-ho, era l’esport”

/ Nebridi Aróztegui

Miquel Dinarès, llicenciat en ciències de l’esport

D’entrada va estudiar per a enginyer tèxtil, amb destí a treballar a l’empresa familiar, però quan estava a la “mili”, tot va canviar. El negoci va plegar i “em vaig quedar mig desconcertat”. Llavors, els estudis relacionats amb l’esport no eren com ara i uns anys abans s’havia tret un títol de monitor.

L’esport sempre li havia agradat i va començar a treballar en això. “La meva vocació, sense jo saber-ho, era l’esport”, comenta. Va fer classes a una escola, però passat un any va veure que “amb aquell títol no anava enlloc”.

Va entrar a fer Ciències de l’Esport i va acabar la carrera mentre seguia treballant. “Va ser una època molt engrescadora, però molt dura”, per la falta de temps. Va estar a una escola fins que “un amic em va dir que hi havia un anunci demanant un professor d’Educació Física” per a la UPC. Era una feina de gestió i és la que ha dut a terme fins a jubilar-se.

“Hi havia molt per fer i la direcció ens va donar molt suport. Van ser uns anys de molta creativitat i gratificants per la resposta dels alumnes”. No ha trobat a faltar exercir de docent, encara que diu que “per donar classes has de tenir un perfil molt concret i jo em vaig adonar que servia per a la gestió” i lamenta que “als docents, la societat no els tracta gens bé i és una de les feines més importants que hi pot haver”.

L’esport és l’afició que gira al voltant de la seva vida. Li agrada el futbol i és molt del Barça. “M’agrada l’excursionisme i la natura”, explica, i tres cops per setmana practica algun esport que hi té relació.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top