“L’escriptura és un treball molt menestral, més de laboratori”

Mercè Martí Arolas, escriptora, filòloga i mentora literària

“Des de petita i d’ençà que vaig saber que hi havia lletres i que volien dir alguna cosa, ja vaig quedar malalta de les lletres”, explica. Després de passar per alguna altra carrera, es va llicenciar en Filologia Hispànica “per una particular devoció pel Quixot”, apunta. Va treballar de docent, però el seu primer objectiu era “formar-me com a persona amant de les lletres, i a partir d’aquí, el que passés”. Enyora aquella època, i les classes amb els seus alumnes, però la vida la va portar a una feina com a responsable d’una plataforma de Call Center. “Vaig estar jugant a ser executiva, i dic jugant perquè m’hi vestia, tanmateix, mai em vaig sentir còmode”, diu. Llavors es va abocar cap a la literatura i, “en el fulgor de la paraula “coaching”, que vaig anar prescindint d’ella, i em vaig esdevenir mentora literària, que tampoc sé com deu sonar des de fora”, diu. Comenta que a vegades, “l’escriptura, que és molt solitària, implica algunes complicacions” i la seva tasca és ajudar a descobrir el que no està funcionant. Afegeix que “l’escriptura és com un treball molt menestral, més de laboratori” i “les idees, per elles soles, no són res”. Quan escriu, manifesta, “m’encanta atrapar els moments”. També ha exercit de consultora de comunicació digital i comenta que “el món digital és molt econòmic en paraules”.