És el cuiner del restaurant Mestura. Tot va començar al seu Perú natal, on es va formar en “gastronomia” i després “vaig tenir l’oportunitat d’estudiar al Basque Culinary Center”, a Donostia, on va fer “un màster de gestió i innovació de restaurants”, explica. Allà va començar a treballar en el restaurant A Fuego Negro.
Després de la Covid li va sortir la possibilitat de venir a Barcelona a una taqueria que es diu Xuba Tacos i, posteriorment, va anar al Bar Cañete, a les rambles i allà va conèixer la Daniela, la seva parella i sòcia del Mestura, que és veneçolana. Abans, va passar per altres establiments, com Aalta Botica, Arrea, de nou en el País Basc, Virens o Vesta. En acabat d’aquest periple va treballar al Chambacú fins que van decidir iniciar el seu propi projecte a la rambla de Francesc Macià, fa poc més de tres mesos.
“Mestura vol dir mescla i és una barreja entre les nostres arrels, que són picades d’ullet a què hem après aquí”, comenta, sense etiquetes. Tenint negoci en comptes de treballar per a altres “la sensació sempre serà diferent, perquè al final és teu”. I és important “anar avançat a poc a poc i marcar-se metes curtes i propòsits llargs”. Considera que les qualitats que ha de tenir un cuiner són que “ha de ser observador i no guiar-se pels seus impulsos”.
Això de la cuina li ve de quan, amb la seva mare, veien programes del xef basc Pedro Subijana. Més endavant, veia “El Gourmet”, un programa televisiu que “ho va revolucionar tot”, recorda.
