“L’esport és una escola d’ensenyament de la vida”

Fernando Berbel, exjugador i entrenador d’handbol

A l’escola, recorda, jugava a tot, a futbol, a handbol i també feia atletisme. Finalment, els amics es van decantar per l’handbol i, ajudat pel mític Cinto Vila, que “em punxava perquè jugués a handbol”, es va decantar per aquest esport, tot i que també va estar federat a futbol. Com a jugador va estar al Barça i va disputar alguns partits amb el primer equip. “Amb vint anys em van fitxar i tenia fitxa del segon equip”, explica. També va estar al GEiEG de Girona, a la màxima categoria. “D’aquella època tinc els millors records i l’esport és una escola d’ensenyament de la vida”, diu, i agrega que “he viatjat per tota Europa i he fet moltes amistats a l’handbol”. Ha fet d’entrenador durant molt de temps (es va iniciar amb 18 anys, a l’Escola Ramón y Cajal i encara hi va), i continua ensenyant als més petits, també, a l’Handbol Ègara. “Intento inculcar als nens valors com la companyonia, la superació i acceptar la victòria i la derrota”, assenyala. Afegeix que “són valors per a l’esport, però també per a la vida. Soc un ferm defensor que tothom faci esport”, afirma. Entrenar nens és “una experiència gratificant” i “l’esport d’equip és integrador”. Va exercir de carter, una experiència que li ha permès conèixer la ciutat. “Al principi, no tenia un barri fix i després vaig estar en un durant vint anys”, comenta. Continua entrenant a equips de l’Handbol Ègara, i és una passió que no deixa. Ara també es dedica a seguir el seu fill, Àlex, jugador d’handbol també, al Tubos Villa de Aranda.