“Amb la tècnica no n’hi ha prou, també has de tenir creativitat”

Michael Mendoza, escultor

Fa sis mesos que va aterrar a Terrassa, procedent de Lima (Perú), amb l’objectiu de “continuar la meva carrera”. Explica que l’art “és l’única cosa que sé fer”. Prové de família de fusters i, “des dels vuit anys, he tallat fusta”, però decantat pel vessant artístic. “L’art sempre ha estat en mi” i es va formar a una escola de Belles Arts a Cusco. Ha emprat altres materials, com la resina, la pedra, l’argila o el marbre, si bé és la fusta la que ha treballat des de petit. “Faig el que es coneix com a talla directa i si comets un error, no es pot arreglar”, declara. I afegeix que “no és fàcil aquesta tècnica i has de ser constant i disciplinat” i que “l’art m’ha donat sempre tot”. Està treballant amb una sèrie de relleus que vol que esdevinguin en una exposició, la seva primera a Europa. Vol aportar la seva obra en el món de l’art i no vol que l’encasellin i assegura que “intento agafar una mica de cada estil”. La descomposició del temps és una temàtica que li agrada treballar. “Amb la tècnica no n’hi ha prou, també has de tenir creativitat. La tècnica la pot tenir tothom”, apunta. La seva idea és continuar formant-se i diu que “Europa és el bressol de l’art i aquí estic començant de zero”. Té l’objectiu de ser “innovador” i és del parer que el públic és bàsic per a l’artista. “Sense el públic, l’art no és res”, manifesta. Té diverses aficions quan no està creant art. El futbol és un dels seus esports predilectes, però també li agrada sortir a caminar. Diu que estar sol també l’ajuda en la seva creació i “per meditar”.