“El camí de la vida m’ha portat a fer allò que volia fer”

Dani Felices, cantant i guitarrista

Tot i que el seu avi tocava el llaüt, a casa seva no hi havia tradició de tocar instruments. El seu pare, veient la seva afició per la música i la guitarra, el va portar a unes classes. Volia tocar rock, però allà només s’ensenyava flamenc i, a partir d’aquí, es va formar i es va decantar per aquest estil i “al final, el flamenc està en el meu llenguatge”. El seu primer grup va ser D’Callaos, que va durar catorze anys. “Érem una banda de nou músics que estàvem fora de dijous de diumenge, però mantenir aquella estructura econòmicament era molt complicat” i van acabar sent quatre. Fins que ho van deixar, tot i que encara s’han retrobat de tant en tant. “Ens venia de gust treballar amb altra gent i això t’enriqueix a un altre nivell”, comenta. Ara està centrat en el seu projecte en solitari. Aquest any ha publicat el disc “Sangre de gallo cantor”, que demà dissabte presentarà a la sala Rasa 64 de Terrassa. “És un lloc molt especial per a mi”, diu. “Són cançons que van sobre diferents moments de la meva vida”, detalla. Assegura que “a vegades no esculls quan et poses a compondre, et ve una idea i quan tens un moment la desenvolupes”. Considera que “soc molt afortunat” perquè es pot dedicar a què li agradava, la música. “El camí de la vida m’ha portat a fer allò que volia fer”, manifesta. Quan se li pregunta per les seves aficions, contesta que no en té, només la música. “Sempre que em pregunten dic que soc músic”, afirma. Li agraden algunes coses, com pot ser el cinema.