Va començar com una extraescolar perquè la van apuntar els seus pares i, a la seva escola, els hi van donar informació sobre el Conservatorio Profesional de Danza “Mariemma” i, als dotze anys va fer les proves. Quan tenia 17 anys, després de graduar-se va anar a formar-se als Estats Units, “per tenir més experiència internacional”. Allà va estar ballant professionalment en una companyia durant tres anys i, després, va fer l’audició per al Ballet de Catalunya perquè “sentia que necessitava un canvi”.
Explica que Leo Sorribes, que és el director de la companyia, “em va donar l’oportunitat d’unir-me a ells” i, després de dos anys en el ballet, li van oferir ser la coordinadora artística de l’escola, que és el càrrec que té ara. L’any passat ja va començar fent classes, a més de ballar i no s’esperava que tindria aquesta responsabilitat, amb 23 anys.
“Estic molt motivada i això em farà créixer molt i aprendré moltes coses. M’he adonat que m’agrada molt educar, ensenyar i transmetre, no només ballar”, diu. “El ballet és un art molt sacrificat. Has de ser molt forta físicament, mentalment”, opina i detalla que aquí no hi ha moltes sortides a nivell professional. Assenyala que “encara hi ha molta gent que no entén que el ballet també és una feina” i que “faltaria apropar més el ballet a la ciutadania”.
