Li agradava la història i també l’art, i es va decantar per estudiar Història de l’Art, amb possibles sortides com a “docent o bé treballar en un museu”, ja que li agradava molt el tema de la restauració. Quan va acabar, en plena crisi, va buscar feina i li van trucar de Catalana d’Occident, ara només Occident, i el van agafar. I des de llavors, s’ha mantingut en aquesta empresa i en el sector de les assegurances.
Fins llavors havia treballat al bar de la seva família i diu que va començar en un món que li era desconegut, però que com que “havia estat sempre de cara al públic, al bar, doncs era una cosa que, relativament, tenia facilitat”. Va començar de zero i apunta que és un sector “molt dur”, on “hi ha molta competència i el nivell comercial sempre és molt exigent”, però li ha anat bé i ara és el responsable d’una nova oficina, a la placeta de Saragossa.
És conscient que “vens una assegurança, que és difícil perquè és una cosa abstracta” i és més còmode vendre tangibles i es tracta “acompanyar la persona, explicant-li les assegurances, com són, i quan té un sinistre, hem d’estar al costat perquè pugui resoldre-ho”, sosté. “Per a mi, el més important és que el client sàpiga el que està contractant, això és primordial”, declara i diu que a la seva feina és imprescindible “la formació contínua”.
Assenyala que no s’ha plantejat mai la possibilitat de canviar i dedicar-se comercialment a altres sectors. Però apunta que “quan entres en el món comercial, al final, tractes amb persones” i es veuria capacitat.
